Confessor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - fundar la seva pròpia ordre religiosa -claretians- + fundar el seu propi orde religiós -claretians- |
m Corregit: - de determinades ordres religioses; + de determinats ordes religiosos; |
||
Línia 14:
=== Confessor de la Seva Majestat Catòlica ===
El confessor real era un dels oficis de cort més importants de l'Antic Règim a Espanya, doncs les seves funcions anaven molt més enllà d'escoltar a ''[[Monarquia d'Espanya|La seva Catòlica Majestat]]'' en confessió, exercint de conseller en tot tipus d'assumptes (espirituals i temporals) i intervenint en tot tipus de nomenaments (eclesiàstics i civils). Els propis confessors acumulaven càrrecs eclesiàstics i fins i tot civils. Vuit d'ells van anar també nomenats [[Inquisidor general|Inquisidores generals]] (dels quals sis eren [[Orde dels Predicadors|dominics]], l'ordre més vinculada amb aquesta institució).<ref>Leandro Martínez Peñas ''El confesor del rey en el Antiguo Régimen'', Editorial Complutense, 2007, ISBN 8474918510, [http://books.google.es/books?id=JAt1eXmY6nsC&pg=PA999&lpg=PA999&dq=%22confesores+reales%22&source=bl&ots=jYFltGqeDf&sig=W2yksd0f6IuSPPNtVWHXhLNyzMA&hl=es&ei=2vT2TbvJIpCzhAeNkKmLDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CBkQ6AEwAA#v=onepage&q=%22confesores%20reales%22&f=false pg. 999] (listado), [http://books.google.es/books?id=JAt1eXmY6nsC&pg=PA999&lpg=PA999&dq=%22confesores+reales%22&source=bl&ots=jYFltGqeDf&sig=W2yksd0f6IuSPPNtVWHXhLNyzMA&hl=es&ei=2vT2TbvJIpCzhAeNkKmLDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CBkQ6AEwAA#v=onepage&q=inquisidores&f=false pg. 932] (inquisidores)</ref> El càrrec de confessor requeia habitualment en membres de
Fra Juan Enríquez, que era frare franciscà i besnét del rei [[Alfons XI de Castella|Alfonso XI de Castella]] i arribaria a ser posteriorment bisbe de Lugo, va ser un dels confessors del rei [[Enric III de Castella|Enrique III de]] Castella.[3][4] I els confessors reals del regnat d'Isabel la Catòlica van ser particularment notables: [[Hernando de Talavera]] ([[Orde de Sant Jeroni|jerónimo]]), fins a 1492; i des de llavors el [[Gonzalo Jiménez de Cisneros|cardenal Cisneros]] ([[Família franciscana|franciscà]]), que seria regenti de Castella entre la mort de Fernando el Catòlic i l'arribada de Carlos I. [[Ferran el Catòlic|Fernando el Catòlic]] havia optat per confessors dominicos ([[Diego de Deza]]).
| |||