Dagomba: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - Yendi. Al dia següent Radio + Yendi. L'endemà Radio |
m Corregit: - Ghana; al dia següent el + Ghana; l'endemà el |
||
Línia 71:
Dels tres ocupants de les portes de Yani només Mion Lana Andani estava qualificat ja que Karaga Naa Adam i Yo Naa (Savelugu Naa) Abdulai eren ambdós néts (''yanse'') i per tant no elegibles. La lluita doncs es centrava entre Mion Lana Andani i Gbon Lana Mahamadu, que ara era elegible (per la revocació de la llei 59). Mion Lana va tenir el suport dels tradicionals "''kingmakers''" de Kuga Naa, Tugri Nam, Gomli i Kpati Naa, mentre Gbon Lana Mahamadu tenia el suport del comitè de selecció modern. Així cada comitè va elegir al seu candidat. Per evitar un xoc entre les dues branques es va haver d'enviar una guàrdia armada a Yendi. L'endemà Radio Ghana anunciava per sorpresa que Mion Lana Andani havia estat escollit i havia estat pujat a les pells; sembla que Ibrahim Mahama, aleshores commissionat d'Informació, va utilitzar el seu càrrec per presentar com a fet consumat l'ascens de Mion Lana Andani amb el nom de Ya Naa Andani III (1968-1969). El oficial administratriu del districte J. E. Nsaful va fer una investigació i va decidir reconèixer el nomenament de Mion Lana Andani com a vàlid. Ara foren els Abudu Yili els que van començar protestes. El [[24 de novembre]] de [[1968]] van presentar una petició al NLC contra la pujada a les pells d'Andani III. El NLC va nomenar un comitè de tres membres (''Mate Kole Committee'', presidit per Nene Azzu Mate Kole amb Nana Obiri Yeboah i Jatoe Kaleo) el [[14 de desembre]] de [[1968]], començant les sessiones el [[17 de desembre]] de [[1968]] a Tamale havent de determinar: la manera de nominar i elegir un ''Ya Naa''; si Andani III fou pròpiament elegit i pujat a les pells; si la seva instal·lació fou influïda per la presència de policies i militars o pel oficial del districte de Yendi.
Mentre el Comité treballava va morir Ya Naa Andani III el [[14 de març]] de [[1969]] als 70 anys, després de 4 mesos. El comitè va acabar el seu informe l'agost de 1969. Entre les dues dates el general J.A. Ankrah va dimitir com a president del N.L.C. i Ibrahim Mahama va cessar com a Commissionat d'Informació. El brigadier A.A. Afrifa fou el nou president del N.L.C., i va anunciar plans per retornar al govern civil, aixecant la prohibició als partits polítics. A Dagbon els partits estaven alineats amb els caps; els ''Abudu Yili'' votaven pel ''Progress Party'' (P.P.) de [[Kofi Busia|Kofi A. Busia]], mentre els ''Andani Yili'' votaven per la ''National Alliance of Liberals'' (N.A.L.) de K.A. Gbedemah. Ibrahim Mahama fou el candidate del N.A.L. a Tamale. El NAL va obtenir el 49% dels vots i 4 de set escons a Dagbon (els altres tres foren pel PP). El [[3 de setembre]] de [[1969]] K. A. Busia va esdevenir primer ministre de Ghana;
El nou cap va nomenar a B. A. Yakubu com a cap del cacicat vacant de Gushiegu on el cap local Gushie Naa (germà de Yakubu) havia mort feia algun temps. Per la vacant de Mion va nomenar al seu propi oncle Sang Lana. Ya Naa Mahamadu va ser membre del Consell d'Estat de Ghana el setembre de 1969 i el maig de 1970 fou elegit president de la ''Northern Region House of Chiefs''. El [[13 de febrer]] de [[1972]] el govern de Busia fou enderrocat en un cop d'estat pel General I. K. Acheampong que va formar el ''National Redemption Council'' (NRC).
| |||