Festival de Cinema de Londres: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: els propis actors > els mateixos actors |
m Corregit: - marxa el dia després de + marxa l'endemà de |
||
Línia 33:
== Història ==
El [[1953]] un grup de [[Crítica de cinema|crítics de cinema]] va plantejar la idea d'un [[festival de cinema]] de Londres; van pensar que ja que [[Festival Internacional de Cinema de Canes|Canes]], [[Festival Internacional de Cinema de Venècia|Venècia]] i [[Festival Internacional de Cinema d'Edimburg|Edimburg]] tenien el seu propi festival, segurament Londres també ho hauria de fer. No obstant això, el seu objectiu era obrir el nou festival al públic, donant-li l'oportunitat de veure pel·lícules que d'altra banda probablement no apareixerien als cinemes britànics. Originalment pretenia ser un "festival de festivals", i es va centrar en projectar una selecció de títols forts d'altres festivals de cinema europeus, incloent Canes i Venècia. La primera edició del Festival de Cinema de Londres va ser concebuda per James Quinn, en aquell moment director del BFI, i va tenir lloc al NFT (National Film Theatre, actualment rebatejat com BFI Southbank) entre el 16 i el 26 d'octubre; es va posar en marxa
Les gales d'obertura i de cloenda s'han convertit en dos dels principals esdeveniments de [[catifa vermella]] del calendari de Londres, i són projeccions d'estrena mundial. Aquestes tenen lloc en grans recintes del centre de la ciutat; hi assisteix l'equip artístic i tècnic de la pel·lícula, i són presentades pel director del festival i els directors o productors de la pel·lícula, i sovint els mateixos actors. Anteriorment es presentaven una sèrie de premis del festival a la gala de clausura, però el 2009, amb l'ajuda de fons del UK Film Council, es va introduir una cerimònia de premis independent. A part d'aquests esdeveniments, les projeccions al festival són bastant informals, tot i que algunes pel·lícules van acompades d'una sessió de preguntes i respostes, en les quals es dóna a l'audiència un accés especial a un cineasta i/o un membre de l'elenc per tal d'oferir una idea de la realització de la pel·lícula, i, de tant en tant, una oportunitat perquè el públic pugui participar directament i fer preguntes.
|