|
Es coneix comEl '''''Miserere''''' (expressió en [[llatí]] queper es tradueix com ''«tingueu pietat''») alés el nom del [[Llibre dels Salms|Salm]] 51 de la [[Bíblia]], segons la primera paraule de la seva traducció en llatí.<ref>En la [[Vulgata]] té el número 50.</ref> En la litúrgia catòlica es fa servir en les [[Laudeslaudes]] de tots els divendres de l'any, donat el seu caràcter penitencial. [[Joan Pau II]] el va definir com:
{{cita|El més intens i repetit salm penitencial, el cant del pecat i del perdó, la més profunda meditació sobre la culpa i sobre la gràcia.| Joan Pau II (2002:99).}}
És el més conegut dels salms penitencials (els altres són el 6, 32, 38, 102, 130 i 143) i té la forma d'una súplica de perdó feta per algú que mostra claredat en el coneixement de la seva culpa (cf. <ref>''Sal'' 51, 5 )</ref> i està afligit per això (cf. <ref>'' Sal'' 51, 14 ).</ref> El títol del text indica que el seu autor seria [[David]], qui hauria escrit aquest Salm després d'adonar-se del seu pecat amb la dona d'[[Uries]] i la reconvenció del profeta [[Natan]] (cf. <ref>'' 2Sm'' 11-12 )</ref>▼== Contingut ==
▲És el més conegut dels salms penitencials (els altres són el 6, 32, 38, 102, 130 i 143) i té la forma d'una súplica de perdó feta per algú que mostra claredat en el coneixement de la seva culpa (cf. ''Sal'' 51, 5) i està afligit per això (cf.'' Sal'' 51, 14). El títol del text indica que el seu autor seria [[David]], qui hauria escrit aquest Salm després d'adonar-se del seu pecat amb la dona d'[[Uries]] i la reconvenció del profeta [[Natan]] (cf. '' 2Sm'' 11-12)
No obstant això, al final del Salmsalm, que parla d'una [[Jerusalem]] derruïda, sembla indicar una autoria posterior (entre el 587 i el 445 a. C.), o almenys que els versets finals haurien estat afegits posteriorment. També s'ha posat en dubte l'autoria davídica perquè en el salm s'esmenta un pecat que hauria comès l'autor ''«només contra Déu'' (cf. »,<ref>Sl 51, 6)</ref>, en canvi el de David va ser contra Uries i la seva dona.<ref> A. {{sfn|González (|1966:|p=246)</ref>}} I les crítiques al tipus de culte d'holocausts i sacrificis són també una idea posterior al temps davídic. No obstant això, no s'ha pogut concloure amb certesa sobre la seva autoria.
== ;Text ==llatí
{{lang|la|<poem><blockquote>
Miserere mei, Deus: secundum magnam misericordiam tuam.
== Bibliografia ==
*<span{{ref-llibre|nom style="font-variant:small-caps">Ángel |cognom =González</span>,| ''títol =El libro de los Salmos. Introducción, versión y comentario'',|llengua = castelà |editorial =Editorial Herder,|lloc = Barcelona |data =1966}}
*<span style="font{{ref-variant:small-caps">Juanllibre| Pabloenllaçautor= Joan Pau II</span>, ''|títol =Liturgia delle Lodi. Preghiera del mattino con la Chiesa'',|llengua = italà| editorial =Libreria Editrice Vaticana,|lloc= Roma|data 2002,= ISBN2002|isbn= 88-209-7288-3}}
== Enllaços externs==
* [{{ref-web|url=https://www.youtube.com/watch?v=36Y_ztEW1NE Interpretació|títol= del ''Miserere''| denom =Gregorio |cognom =Allegri,|enllaçautor pel= Gregorio Allegri|format = vídeo}} per la coral "Choir of the New College" d'Oxford].
[[Categoria:Llibres de l'Antic Testament]]
| 