|
|peuobra = ''[[Au Moulin de la Galette]]''
}}
'''Ramon Casas i Carbó''' ([[Barcelona]], [[4 de gener]] de [[1866]] - [[Barcelona]], [[29 de febrer]] de [[1932]]) va ser un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l'[[impressionisme]] i un dels impulsors del [[modernisme català]]. És un dels pintors més reconeguts de la primera generació [[modernisme català|modernista]] i, junt amb [[Santiago Rusiñol]], membres de la [[bohèmia daurada]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Cerdà i Surroca |nom=Maria Angela |títol=Boires i crisantemes: el poema en prosa modernista |url=https://books.google.es/books?id=HBDkAAAAMAAJ&q=boh%C3%A8mia+daurada+ramon+casas&dq=boh%C3%A8mia+daurada+ramon+casas&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwihh8LS6PbKAhUEhhoKHQp8A6cQ6AEILjAB |llengua= |editorial=La Magrana |data=1990 |pàgines=11 |isbn=8474104904}}</ref> l'impulsor de la renovació de la pintura catalana de finals del [[segle XIX]]. Amb tan sols 15 anys, va iniciar una estada a [[París]] per ampliar la seva formació, que es va prolongar tres anys. Cal destacar els dots de Casas per a la pintura i per al dibuix, així com la seva capacitat per a conrear amb el mateix èxit el paisatge i el retrat, si bé va ser aquest darrer gènere el que li va proporcionar un major reconeixement i el va consagrar com el retratista més cobejat per la burgesia barcelonina.<ref>''[http://www.mnac.cat/getDocument?id=000000006048&typ=0&fileName=NOTA_DE_PREMSA_DIP%D2SIT.pdf Col·lecció d'Art Modern del MNAC] 2011''{{PDF}}</ref> Entre la seva obra, excel·leix la galeria de retrats al carbó de personalitats del món de la cultura i la política.<ref>{{ref-web|url=http://www.palafrugell.cat/guia-de-la-ciutat/nomenclator-de-carrers/item/ramon-casas-carrer-de.html?category_id=25 |títol=Carrer de Ramon Casas |consulta=10 de febrer de 2013 |editor=Ajuntament de Palafrugell }}</ref> També va guanyar nombrosos premis en els concursos de cartells i les seves obres van fer-se molt populars. Els de l'<nowiki/>''Anís del Monomono'', els ''Cigarrillos París,'' el cava ''Codorniu'', el d'''Auto-GaratgeAutogaratge Central,'' poden citar-se entre els seus més coneguts d'ell, així com els que realitzarealitzà per anunciar ''Pèl i Ploma'', ''Forma'', ''Hispània'', etc.<ref>{{Ref-web|url = http://www.bcn.cat/publicacions/bmm/pdf_historic/03_BCN_Metropolis_Mediterrania/Cartellisme_Catala.pdf|títol = Sobre el cartellisme català - Ajuntament de Barcelona|consulta = 19 / 01 / 2014|llengua = Català|editor = Juuls5|data = 19 / 01 / 2014}}</ref>
== Biografia ==
Va néixer a [[Barcelona]] fill d'una família benestant. El seu pare, Ramon Casas i Gatell, era un indià de [[Torredembarra]] que havia fet fortuna a [[Cuba]], i la seva mare, [[Elisa Carbó i Ferrer]], era filla d'una família de la burgesia catalana.
Als onze anys mostra poc d'interès pels estudis i, atesa la seva habilitat per a dibuixar, va començar a rebre classes de dibuix a l'estudi de [[Joan Vicens]] (1820-1886), un reconegut retratista que havia cursat estudis a l'[[Escola de la Llotja|l'Escola de la Llotja]]. L'any [[1881]] començà a col·laborar en diferents revistes, començant per [[L'Avenç (1881-1893)|''L'Avenç'']], de la qual n'és cofundador i hi publica per primera vegada, el 9 d'octubre, un dibuix: ''Record d'altre temps'', un detall del claustre de [[Sant Benet de Bages]].
Aquell mateix mes, Casas va emprendre el primer viatge a [[París]], acompanyat de dos cosins seus, Miquel Carbó i [[Joaquim Casas i Carbó]] i es va instal·lar a la Ruerue Lourcine. A la capital francesa, va assistir a classes al taller del pintor [[Carolus-Duran]],<ref>{{ref-llibre| cognom = Tharrats |nom = Joan Josep| enllaçautor = Joan Josep Tharrats | títol = Cent Anys de Pintura a Cadaqués| any = 2007| editorial = Parsifal| lloc = Barcelona| isbn = 84-95554-27-5}}</ref> pintor influït en aquella època per [[Manet]], en companyia d'[[Eugène Carrière]], [[Maurice Lobre]] i [[Pierre Puvis de Chavannes|Puis de Chavannes]] i, tal com reflecteix el carnet onen què anotava les seves despeses, es va aficionar a freqüentar cafès nocturns i exposicions d'art i al consum del tabac. En aquella època, va pintar ''[[Autoretrat vestit de flamenc]]'', admès al [[Saló de París|Saló]] de [[1883]].
Posteriorment, va tornar a [[Barcelona]], on va participar en l'exposició que la [[Salasala Parés]] celebravarealitzava cada quinze dies amb un paisatge titulat ''Sant Hilari''. Va ser aquest mateix any que va conèixer [[Santiago Rusiñol]], amb qui va mantenir una gran amistat durant la resta de la seva vida.
Dedicà un temps a viatjar per tota la península. A [[Granada]], amb [[Laureà Barrau i Buñol|Laureà Barrau]], va coincidir amb el pintor anglès [[Tom Roberts]], de qui pintà el retrat. A Granada mateix, el pintor va descobrir un gran interès pel tipisme [[andalús]] i va enviar al primer [[Salon des Champs-Elysées]] la seva obra ''[[Autoretrat vestit de flamenc]]'', que més tard es va exhibir a la [[Salasala Parés]] sota el títol ''El Xuloxulo''. Així, el mes de gener de [[1884]] va enviar a la Salasala Parés un dibuix titulat ''[[Cursa de braus (Casas)|Cursa de braus]]'', amb el quequè començava un seguit d'obres centrades en la [[tauromàquia]], una temàtica que era del gust dels parisencs i que va protagonitzar la seva obra durant uns anys. El mes de març va tornar a Barcelona i el [[1885]] es va traslladar de nou a París, on va visitar amb regularitat l'[[Acadèmia Gervex]], on va coincidir amb altres pintors com Rusiñol.
Durant la seva estada a [[Madrid]] estudià els clàssics del [[Museu del Prado]]. El [[1890]] tornà a París amb [[Santiago Rusiñol]], [[Miquel Utrillo i Morlius|Miquel Utrillo]] i [[Ignacio Zuloaga]] per a viure al barri de [[Montmartre]]. En aquesta època pintà obres com ''[[Plein air (Casas)|Plein air]]'' i ''[[Bal du Moulin de la Galette]]'' entre altres obres, en les quals es noten influències de [[Toulouse-Lautrec]], [[Steinlen]] i [[Jean-Louis Forain|Forain]].
A partir de [[1889]] va exposar anualment a la [[Salasala Parés]] de [[Barcelona]], encara que en un principi sense gaire èxit degut aper la quotidianitat dels seus temes; així i tot, seguícontinuà pintant quadres com ''[[Garrot vil (quadre)|Garrot vil]]'', ''[[La càrrega]]'', ''[[Ball de tarda]]'', ''[[Processó de Santa Maria del Mar]]'', etc. El seu estil combinava hàbilment uns tons vius en un entorn grisenc amb el detall suau o el sintetisme a l'hora de dibuixar grans gernacions. També fou un dels fundadors del cafè [[Els Quatre Gats]] ([[1897]]-[[1903]]), on se suposa que conegué el seu futur mecenes [[William Deering]] i alel seu fill [[Charles Deering]]. De mica en mica, es va anar convertint en un dels pintors més cobdiciatscobejats per la societat burgesa barcelonina de l'època, que esse'n disputava els seus retrats.
El [[1898]] començà a publicar la revista d'art ''Els Quatre Gats'', substituïda un any després per ''[[Pèl & Ploma]]'' i que amb posterioritat fou substituïda per ''[[Forma (revista)|Forma]]''. La premsa li serví laper sevaal seu vessant de dibuixant i per a compaginar amb el [[cartellisme]],: en són un exemple les obres ''[[Cartell de la Revista Pèl i Ploma|Cartell de la revista Pèl i Ploma]], ''<nowiki>i l'</nowiki>''[[Esbós per a l’anunci de l’Anís del mono|Esbós per a l'anunci de l'Anís el mono]],'' que es troben en el [[Museu Abelló]], de [[Mollet del Vallès]]. És especialment destacable la seva col·lecció de vora els dos centenars de [[retrat]]s al carbó d'intel·lectuals i personatges d'aquells anys, com [[Miguel de Unamuno|Unamuno]], [[Azorín]], [[Enric Granados|Granados]], [[Joaquim Sorolla i Bastida|Sorolla]], [[Ignacio Zuloaga Zabaleta|Zuloaga]], i [[Isaac Albéniz|Albéniz]].
El [[1899]] entrà aen la [[Societat Internacional de Pintura]]. Altres obres seves són la decoració del fumador del [[Cercle del Liceu]] de Barcelona, el retrat eqüestre d'[[Alfons XIII]], la restauració del claustre romànic de [[Sant Benet de Bages]] i una àmplia col·lecció de retrats de figures europees i americanes.
El 1909, donà una col·lecció de dos-cents retrats al carbó de personatges del món cultural, polític, econòmic i social de Catalunya, de la resta de l'Estatestat i de l'estranger.
El 1910 pinta ''L'enterrament de Raimon Casellas'' arran del suïcidi d'aquest crític d'art i gran amic del pintor.<ref>{{Ref-llibre|cognom = |nom = |títol = Ramon Casas, Retrats al carbó.|url = |edició =1982a ed.|llengua = Català|data = |editorial = Publicació de l'Ajuntament de Barcelona|lloc = Barcelona|pàgines = 170|isbn = 84-500-8199-8}}</ref>
El 10 de novembre de 1912 morí la seva mare, Elisa Carbó, i heretà el monestir de [[Sant Benet de Bages]] i l'illa del [[passatge de Santa Eulàlia]], conjuntament amb les seves germanes Montserrat i Elisa. El 1922 es casà amb la seva model [[Júlia Peraire i Ricarte]], cunyada del filòsof i polític [[Jaume Serra i Húnter]].
Casas i [[Santiago Rusiñol|Rusiñol]] foren els impulsors de les festes [[modernisme català|modernistes]] portades a terme al [[Cau Ferrat]] de [[Sitges]], contribuinti contribuïren d'aquesta manera al renom d'aquesta població i al seu turisme.
El 29 de febrer de 1932 morí a la seva casa del carrer Descartes, núm. nº1, de Barcelona.
== El mestre del cartell català ==
Es podria dir que en el cartell s'hies troba una de les formes més típiques de la comuniciaciócomunicació visual: el seu missatge, la seva informació, han d'entrar visualment, captar-se al pasmoment. La lectura global del cartell ha de fer comprensible tot el seu significat. El text escrit es reduirà a lo l'imprescindible -un nom, una frase breu, una direccióadreça-; la resta de la informació, l'ha de donar la imatge. Imatge en el sentit més ampli, ja que algunes vegades pot consistir d'en un signe, un color, o la distribució tipogràfica d'un text.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Barnicoat|nom = John|títol = Los carteles: su historia y lenguaje|url = |edició = |llengua = |data = |editorial = Gustavo Gili, S.A.|lloc = Rosellón, 87-89 Barcelona-15|pàgines = Pròleg i pàgina 26|isbn = }}</ref>
Juntament amb [[Alexandre de Riquer i Ynglada|Alexandre de Riquer]], se'l considera el pioner i mestre del cartell a Catalunya.
Els seus primers cartells, els farà per a la taverna d'''[[Els Quatre Gats]]'' (lloc on es reunien els artistes del segle XIX).
Una de les singularitats del cartellisme a Catalunya que demostra la intel·ligència dels empresaris catalans és que l'empresari no va directament a una empresa a encarregar el cartell per promocionar el que sigui sinó que posen en marxa un concurs públic en què fan una crida pel cartell que ha de promocionar el seu producte.
Els seus cartells responen a unaun corrent inspiradainspirat en la producció d'[[Henri de Toulouse-Lautrec]].
== Història del cartellisme de Ramon Casas ==
* L’anyL'any 1897, Casas va treballar en equip amb un altre dels Mestresmestres del cartellisme;: Miquel Utrillo; junts van elaborar el cartell per a les “obras“ombres chinescas”xineses” de la tabernataverna dels “quatreQuatre gats”gats. Aquest primer cartell mostrava el perfil segur de la dona al primer terme, i la colla d’amicsd'amics asseguts al fons,; té el caràcter dels cartells moderns. Es troba que és recarregat respecte als cartells moderns, i a la composició li faltava simplicitat.
[[File:Cartell putxinellis quatre gats-MAE-25221.jpeg|thumb|Cartell per als ''Putxinel·lis dels Quatre Gats, 1899.'' 1899 ]]
* L’anyL'any 1898 Casas se’nse'n surt realment amb els cartells moderns, és a dir, els cartells destinats a la publicitat de productes industrials i no industrials. El mateix any, Vicenç Bosch organitza un concurs de cartells de publicitat del seu ''Anís del Monomono'' i Casas fou el guanyador del primer premi. Els cartells de l’l'''Anís del Monomono'' demostren que Casas va ser un dels primers artistes ena comprendre l’artl'art del cartell i el que havia de ser el cartell publicitari. En aquest cartell, s’aprecias'aprecia la senzilla composició, però, que no manca de gràcia i d’agilitatd'agilitat degutper a l’amplel'ample arabesc del xal de la dona. A més a més, donadóna al cartell un caràcter plenament espanyol, que influeix en el seu èxit no tan sols a Espanya sinó també a l’estrangerl'estranger. El text d’aquestd'aquest cartell és curt i clar, gran i molt llegible, com és adient per a qualsevol anunci publicitari. Casas també realitza els projectes de xampany Codorniu, encara que són poc coneguts, ja que no van ser impresos. En el mateix any 1898 va realitzar el primer cartell apaïsat per l’establimenta l'establiment industrial de M. Fuster. En aquest cartell, es podia apreciar una vista esquemàtica d’unad'una fàbrica, i a la dreta d’aquestad'aquesta, la figura femenina que era imprescindible per als cartells modernistes.
* El 1899, Casas realitza un cartell per als putxinel·lis dels Quatre Gats en el qual ens ofereix el que el mateix Pere Romeu (propietari) és representat com un titella caricaturesc. Seguidament, realitza una sèrie de cartells els qualsque van destinats a anunciar les revistes que finança i il·lustra: dos d’ells per a ''Pèl i Ploma'', un altre per a ''Forma'' i uns altres dos per a revistes amb les quequè no està tan lligat, que són ''Hispània i La Vida Literària. ''En els cartells realitzats per Casas, normalment hi apareix la silueta duna dona, la qual sembla que no hi pot faltar.
* Uns dels seus treballs posteriors i famosos de 1900 i 1901 van ser ''Cigarrillos de París'', concurs organitzat per l’Industriall'industrial català establert a Buenos aires, i l’altrel'altre ''Sanatori de Sifilíticossifilítics del Dr. Abreu. ''El 1901, Casas realitza un altre cartell per ''Auto GarajeAutogaraje Central'', en el qual fa constar els punts febles de “l’esportsman”;“l'esportsman”: l’automòbill'automòbil i la dona.
* Ramon Casas dibuixa el seu primer cartell imaginari el 1902 ''París-Madrid'', en onquè trobem altre cop la figura femenina. Aquest tipus de cartell, però, no va arrelar. Aquest mateix any, Casas compon un cartell de tipologia clàssica, destinat a la mostra ''Antiquarium Artium Barcinonensis Exhibition.''
* El 1904, en realitza un altre de caràcter comercial per l’Agènciaa d’Inquilinats,l'Agència d'Inquilinats de Barcelona.<ref>{{Ref-llibre|cognom = |nom = |títol = RAMON CASAS. Exposició Desembre 1982. Centre Cultural del Palau de la Virreina .|url = |edició =1982a ed.|llengua = Català|data = 19/01/2015|editorial = Ajuntament de Barcelona. Serveis de Cultura, 1982|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = 8450082005}}</ref>
== Els concursos ==
Els concursos van ser fonamentals per al desenvolupament del cartell a Catalunya, ja que són l'element impulsor del cartellisme.
;Anís del Monomono (1898)
La mona de l{{'}}''[[Anís del Mono|Anís del mono]]'' va existir. A la fàbrica, situada a Badalona, hi tenien una mona dins d'una gàbia. L'exportació d'aiguardents va ser una de les activitats clau delde la RenaixementRenaixença català dels segles XVIII i XIX. Es van començar a crear marques i es distingien pel nom i per l'ampolla. L'''[[Anís del Mono|Anís del mono]]'' va ser fundat el 1869 pels germans Bosch i Grau. Aquests van ser els quequi van tenir la genial idea d'utilitzar una ampolla de vidre semblant al model d'un envàs de perfum que un d'ells va comprar a París per regalar-li a la seva dona. Aquest és el fet pel qual va començar el seu èxit, per la diferenciació. Moltes marques van seguir la pauta del seu anís com per exemple [[Anís del Tigre|Anís del tigre]], [[Anís del Topo|Anís del topo]], [[Anís del Sot|Anís del sot]], etc. La publicitat dels anissos va arribar a ser molt violenta (sobretot per part de l'Anís del Tigretigre, ja que el seu logotip és un tigre atacant a una mona).
El 3 de desembre del 1896 es va celebrar la primera exposició de cartells d'artistes estrangers, amb obres de [[Toulouse-Lautrec]], Chéret, Hardy, Léfèvre, Price o Robertson, a la [[Salasala Parés]]. L'exposició va tenir un èxit espectacular i a partir d'aquell moment els industrials i els comerciants catalans van deixar de tenir recels respecte a l'ús del cartell. El 1897, també va ser un any importat pelper al cartell català i, a partir del 1898, el cartell ja estava aen tots els carrers de la ciutat de Barcelona. A principis de ld'any, la premsa va publicar una convocatòria d'un concurs per anunciar l'Anís del mono, per iniciativa d'un dels seus propietaris, Vicente Bosch. El fet que un fabricant privat utilitzesutilitzés un concurs públic per a donar publicitat al seu producte, va causar furor. Es van oferir tres premis: de 10001.000, 500 i 250 [[pessetes]]. La reacció dels artistes va ser absoluta, exposant a la Salasala Parés de Barcelona 162 projectes de cartells, els quals la majoria dels quals eren d'artistes catalans. El propietari va decidir actuar com a únic jutge i els premis els va repartir de la següent manera següent:
* 1r premi: Ramon Casas
En veure l'alta qualitat dels cartells que havien presentat, es van concedir altres accèssits de 225 pts. cada un. Varen ser guanyats per Ramon Casas, Lluís Labarta, [[Miquel Utrillo]] i Jaume Borras i Dachs. Amb l'èxit obtingut en aquest concurs gràcies als seus tres projectes presentats, Ramon Casas es va col·locar al capdamunt del cartellisme català.
Es diu que la cara de la mona, en el cartell, podria simbolitzar a Darwin,; a més a més, en el cartell que porta la mona a la mà, hi posa: "Es el mejor. La ciencia lo dijo y yo no miento".
;Codorniu (1898)
El setembre del 1898, es va convocar el segon concurs de cartells, organitzat per la indústria privada, celebrat per Manel Raventós per anunciar el seu cava [[Codorniu]]. Els premis van augmentar i aquesta vegada es tractava de cinc premis de 15001.500, 500, 250, 200 i 100 pts, respectivament. El concurs va tenir lloc a [[Madrid]], i a diferència del primer concurs es va triar un jurat qualificat per dictaminar els veredictes. Es varen presentar 173 projectes. Va haver-hi una mica de polèmica en el primer premi ja que va ser pel valencià Tubila, decisió que va ser molt discutida. Però l'autèntic guanyador del concurs va ser Ramon Casas, quique va presentar cartells com "Àmbar i Espuma" i "Lola Plumet", amb els quals va aconseguir-ne el segon premi i segon extraordinari. Els dos cartells han estat reimpresos modernament per la companyia.<ref>{{Ref-web|url = http://www.lavanguardia.com/ocio/20121214/54356339136/carteles-codorniu-ramon-casas-miguel-utrillo.html|títol = La Vanguardia|consulta = 4 de Gener de 2015|llengua = Castellà|editor = |data = }}</ref>
;Cigarrillos París (1901, 2n concurs)
L'any 1901 va aparèixer aen la història del cartell el concurs anunciador dels Cigarrillos París de [[Buenos Aires]], celebrat a l'octubre, però donat a conèixer al febrer pel seu propietari: l'industrial Manel Malagrida. Es tractava d'un concurs d'escala totalment internacional. Els premis concebuts eren realment molt elevats: vuit premis de 1000010.000, 50005.000, 20002.000, 10001.000, 750 i 500 francs, i set accèssits de 250 francs. Es varen presentar un total de 555 projectes procedents de tots els països europeus, americans, i fins i tot d'algun punt d'Àsia. El resultat del concurs va ser el següent:
* 1r premi: Aleardo Villa (Itàlia)
* 3r premi: Ramon Casas (pel seu cartell "Cigarrillos París. Son los mejores").
El cartell de Ramon Casas no va aconseguir el primer premi perquè les lletres no estaven prou definides i la seva lectura no era tan fàcil i visual com la dels altres cartells guanyadors. Manuel Malagrida i Enric Casellas, propietaris de la fabrica, envienenviaren una carta a Ramon Casas, a la redacció de ''Pèl & Ploma'' informant que ja que s’has'havia d’imprimird'imprimir el cartell i que no hi hahavia temps, ésera impossible remetre l’originall'original a Casas per fer-hi les modificacions que solucionin el defecte de la lletra. L’informenL'informaren que l’originall'original hahavia estat traspassat a un artista reputat de Buenos Aires perquè millorimillorés aquest aspecte. A la revista, es llegeix que Casas no es troba allí en aquells moments, però publiquen uns petits fragments de la carta on valoren la qualitat de l’obral'obra: “...le diremos que ha sido desde el primer dia y continúa siendo nuestra favorita; pero convenimos también en que la parte accesoria, o sea, la inscripción no se adapta á las exigencias del cartel de réclame. Aquel <<"Cigarrillos París >>" queda confundido y casi imperceptible en el fondo gris del cartel. Lástima de letras que no sean más grandes y que la tinta no ofrezca un contraste bien marcado en el fondo del cartel...”. <ref>{{Ref-web|url = http://www.olotcultura.cat/wp-content/uploads/cigarrillos_paris.pdf|títol = Els concursos de cartells dels Cigarrillos París (1900-1901)|consulta = 19/01/2015|llengua = Català|editor = Museu de la Garrotxa d'Olot|data = }}</ref>
== Pintura ==
[[Fitxer:15-10-27-Els Quatre Gats-RalfR-WMA 2740a.jpg|thumb|''Fi de segle XIX'' era una pintura que originalmentoriginàriament es va col·locar a la cerveseria [[Els Quatre Gats]]. Popularment era coneguda com ''[[Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem]]''.]]
[[Fitxer:Sardanes a la font de Sant Roc a Olot.jpg|thumb|''Sardanes a la font de Sant Roc a Olot'', quadre pintat per [[Ramon Casas]] entre [[1901]]-[[1902]], actualment a la sala anomenada ''la Rotonda'' del [[Cercle del Liceu]]]]Gràcies a la bona situació econòmica de la família de Casas, elli va permetre deixar l'escola als onze anys per a començar a cursar estudis aen una escola d'art. Al cap d'uns anys d'haver treballat en [[L'Avenç|''L'Avenç'']], va marxar a París per a seguir amb els seus estudis desota lael màguiatge de [[Carolus Duran]].
El talent de Ramon Casas va ser reconegut immediatament a França. La primera pintura que va destacar a París fou [[Autoretrat vestit de flamenc|''Autoretrat vestit de flamenc'']] l'any 1883. Tots aquests mèrits elli permeteren convertir-se en membre del famós i prestigiat [[Salon des Champs Elysées]] i de la Societé d'artistes Françaises ('Societat d'artistes Francesosfrancesos').[[Fitxer:Ramon Casas- MNAC- Toros (Cavalls morts) o A l'estiu, tota cuca viu.jpg|thumb|Un dels quadres pintats per [[Ramon Casas]] entre 1884-1885, onen què es pot observar un alt grau de detalls en els espectadors i la multitud.]]
Un aspecte que destacava de la pintura de Casas, era els detalls enamb què pintava gran part de les seves obres, sobretot en obres onen què apareixien grans multituds,; podem observar-ho aen pintures com [[Sardanes a la font de Sant Roc|''Sardanes a la font de Sant Roc'']] i principalment aen les obres on estampava places de toros (1884-1885).<ref>{{Ref-web|url = http://art-now-and-then.blogspot.com.es/2013/10/ramon-casas-y-carbo.html|títol = Art Now And Then|consulta = 27-12-2014|llengua = Anglés|editor = |data = }}</ref>
== Obres ==
*''Autoretrat vestit de bandoler'', oli sobre tela, 100 x 81 cm, Barcelona, [[Museu de Montserrat]], [[1885]]
*''Retrat de Montserrat Casas'', oli sobre tela, 202 x 92 cm, Col·lecció Banco Hispano Americano, [[1888]]
*[[Retrat d'Elisa Casas|''Retrat d'Elisa Casas'']], oli sobre tela, 200 × 100 cm, col·lecció particular [[1889]]
*''Retratant-se'', oli sobre tela, 59 x 73 cm, [[Sitges]], [[Cau Ferrat]], [[1890]]
*''[[La Vídua]]'', oli sobre tela, 186 x 113 cm, [[Vilanova i la Geltrú]], [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer]], [[1890]]
*''Club Nàutic de Barcelona'', oli sobre tela, 100 x 140 cm, Barcelona, [[Museu de Montserrat]], [[1890]] - [[1891]]
*''Domèstic domesticat'', oli sobre tela, 42,2 x 32 cm, Barcelona, [[Museu de Montserrat]], [[1890]]
*[[Retrat de les senyoretes N.N.|''Retrat de les senyoretes N. N.'']], oli sobre tela, 220 × 160 cm, col·lecció particular, [[1890]]
*''[[Plein air (Casas)|Plein air]]'', oli sobre tela, 115 x 82 cm, Barcelona, [[Museu Nacional d'Art de Catalunya|MNAC]], [[1891]]
*''Interior'', oli sobre tela, 102 x 82 cm, Barcelona, [[Museu Nacional d'Art de Catalunya|MNAC]], [[1891]]
|
