Tècnica pictòrica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja, replaced: s'usa → es fa servir (3), s'usava → es feia servir AWB
m Corregit: - requereix de l'artista + requereix l'artista
Línia 5:
; [[Pintura a l'oli]]: El pigment s'afegeix a olis, i el solvent habitual és la [[trementina]]. La pintura a l'oli es fa bàsicament amb pigment polvoritzat sec, barrejat amb la viscositat adequada d'algun oli vegetal, habitualment [[oli de llinosa]]. Aquests olis s'assequen més a poc a poc que altres pintures, no per evaporació sinó per "oxidació". Es formen capes de pigment que s'incrusten a la base i que, si es controlen els temps d'assecat, es fixaran correctament a les següents capes de pigment. Aquest procés d'oxidació confereix riquesa i profunditat als colors del pigment sec, i l'artista pot variar les proporcions d'oli i dissolvents, com la trementina, perquè la superfície pintada presenti tota una gamma de qualitats, opaca o transparent, mate o brillant. Per aquesta i per altres raons, l'oli pot considerar-se com el mitjà més flexible de tots. Convenientment usada, la pintura a l'oli canvia molt poc de color durant l'assecat, encara que, a llarg termini, tendeix a esgrogueir-se lleugerament. La seva capacitat de suportar capes successives permet a l'artista desenvolupar un concepte pictòric per etapes -[[Edgar Degas|Degas]] anomenava a aquest procés com "ben pensat"- i la lentitud d'assecat permet de retirar pintura i repassar zones senceres.
 
; [[Aquarel·la]] i [[pintura al tremp]]: El vehicle emprat per fixar el pigment és, en la majoria dels casos, [[goma aràbiga]] i el solvent és l'aigua. Les aquarel·les són pigments molt finament mòlts i aglutinats en goma aràbiga, que s'obté de les acàcies. La goma es dissol fàcilment en aigua i s'adhereix molt bé al paper (suport per excel·lència per a l'aquarel·la). La goma, a més, actua com a vernís, clar i prim, i dóna major brillantor i lluminositat al color. Al principi, la goma aràbiga es feia servir sola, però més tard es van afegir altres components per retardar l'assecat i afegir-hi transparència. L'aquarel·la requereix de l'artista seguretat en els traços i espontaneïtat en l'execució, ja que el seu major mèrit consisteix en la frescor i transparència dels colors.
 
; [[Guaix]]: El guaix o aigualida s'anomena també «el color amb cos». És una pintura a l'aigua, opaca. Igual que l'aquarel·la, el seu mitjà -o aglutinant- és la goma aràbiga. El mitjà està ampliat amb pigment blanc, que és el que el fa més opac, menys lluminós i menys transparent que l'aquarel·la, però a canvi els colors produïts són més sòlids.