Bucle de Latham: diferència entre les revisions

== Procés i desenvolupament ==

El 1895, <span>s'organitzen </span>projeccions a la Gran Bretanya, a Alemanya i als Estats Units — de vegades abans aquella, històrica, dels germans Lumière, el 28 de desembre del 1895 <span>—</span>, sempre sota la forma de cintes de menys d'un minut.

 

És així com els boxadors Michael Leonard i Jack Cushing es troben sobre l'escenari de la [[Black Maria]] (el primer estudi de cinema de la història, que pertany a Edison). El quinetoscopi ha sigut transformat : la pel·lícula és estiraat, abans i després d'un passatge en el passadís de presa de vistes, per dos deutors dentats. Aquests cilindres vorejats de dents segueixen el model del deutor dentat accionat a batzegades per la roda de bobina, que assegura la presa de vistes intermitent a la base de l'enregistrament del moviment. Però contràriament a aquest, giren de manera contínua, entrenant flexiblement la pel·lícula verge fins al passadís, i  conduint-lo un cop impressionat cap a la cinteta de recepció. Es pot llavors carregar en tota seguretat el quinetoscopi amb una seixantena de metres de pel·lícula, prou per filmar cada round. La reeixida pública és patent, encara que els boxadors siguin  perfectes desconeguts, i que, per raons de comoditat, el combat hagi sigut adobat. Woodville Latham i els seus fills filmen seguidament un matx entra boxadors de renom, James Corbett i Peter Courtney (la victòria de Corbett essent ja programada) que els encoratja a apuntar encara més amunt.

 

 

Aquest cop, una modificació que sembla minor, però que existirà després en totes les màquines del cinema, en càmeres tant com en aparells de projecció, és aportada per Dickson que té la idea — força simple, però tanmateix hi calia pensar <span>—</span> de separar la part on el desenrotllament de la pel·lícula és continu, de la zona on la pel·lícula avança per intermitència, creant una sivella d'amortiment abans de l'entrada de la pel·lícula en el passadís (de presa de vistes o de projecció) i en la sortida d'aquest passadís. Com que Dickson treballa per a la societat de la família Latham, aquesta anomena aquesta descoberta la « sivella de Latham ». L'historiador del cinema Stephen Herbert recorda que Thomas Armat, que Thomas Edison havia carregat d'aadapter al <span class="nowrap">35</span> <span class="nowrap">mm</span> el projector Phantascope de Charles Francis Jenkins, que ell venia de recomprar per a contrar les projeccions del Cinematògraf Lumière, i que havia rebatejat Vitascope, també havia millorat les seves recerques adoptant per a aquest aparell una sivella d'amortiment.