Menorca sota domini britànic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - d'Amiens''» ja + d'Amiens''», ja
m Corregit: - sempre del consentiment + sempre el consentiment
Línia 17:
El mateix [[James Stanhope]], que havia pres Menorca a l'octubre de 1708, va convèncer al seu govern que s'apropiés de l'illa —donat l'innegable valor estratègic que tenia per a la flota britànica que operava en el Mediterrani Occidental no només l'illa sinó el magnífic [[port de Maó|port natural de Maó]]— com a compensació pel suport militar i econòmic prestat per la Gran Bretanya a l'Arxiduc Carles —«''el que demanem és tan natural que el món sencer estima que hauríem de quedar-nos i se sorprendrà de la nostra modèstia si no desitgem una altra cosa''», va escriure—. Així el 18 de maig de 1709 el mateix Stanhope li va escriure a l'Arxiduc argumentant que amb la finalitat de recuperar {{cita|el reemborsament de grans quantitats que han estat prestades a V.M. i gastades en aquesta guerra per col·locar a V.M. sobre el tron d'Espanya, desitja que l'illa de Menorca sigui posada en custòdia entre les mans de S. M. [britànica] fins a la liquidació o abonament d'aquest deute, i perquè aquesta majestat pugui gaudir de la sobirania d'aquesta illa}}
[[Fitxer:Maó.jpg|thumb|250px|left|Vista de Maó i del seu [[port de Maó|port natural]], en l'actualitat]]
La resposta negativa no es va fer esperar. El secretari de Despatx Universal, [[Ramon de Vilana-Perles]], entre altres coses li va recordar a Stanhope el «''solemne jurament''» que havia fet Carles III l'Arxiduc «''a [[Principat de Catalunya|Catalunya]], [[Regne d'Aragó|Aragó]] i [[Regne de València|València]] de no desmembrar per qualsevol motiu o pretext de la [[Corona d'Aragó]] les Illes Balears, doncs quan el vincle del jurament anés dissoluble, necessitaria sempre delel consentiment dels Regnes''». Encara que es va arribar a redactar un document de venda de Menorca a la reina [[Anna d'Anglaterra]] per valor de 200.000 doblons que era la xifra del deute que suposadament tenia l'Arxiduc amb la Gran Bretanya, Stanhope no va acceptar els requisits que figuraven en ell que eren gairebé impossibles de complir —com conservar la religió catòlica «sense novetat, ni alteració», o que els ministres fossin catòlics, naturals de l'illa o dels regnes d'Aragó— i va retirar de Barcelona un regiment anglès que estava a punt d'entrar en combat, la qual cosa va merèixer la reprimenda del rei Carles III. Tampoc els holandesos recolzaven la pretensió britànica.
 
Els britànics van acabar aconseguint Menorca per una altra via. En les converses secretes que van mantenir amb [[Lluís XIV de França]] en les quals van oferir posar fi a la [[Guerra de Successió Espanyola]] i reconèixer a Felip V com a rei d'Espanya a canvi d'importants concessions, van incloure l'illa de Menorca i la plaça de Gibraltar. L'acord va ser oficialitzat en el [[Tractat d'Utrecht]] de 1713, pel qual tant Gibraltar com Menorca van passar a la sobirania de [[Jordi I del Regne Unit|Jordi I]].