Bal des Ardents: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Segle XIV usant HotCat
m Corregit: - amenaçar amb rebel·lar-se + amenaçar de rebel·lar-se
Línia 2:
El '''''Bal des Ardents''''' («Ball dels ardents»)<ref name="T504">Tuchman (1979), 503–505</ref> o '''''Bal des Sauvages''''' («Ball dels salvatges»)<ref name="V89–91">Veenstra (1997), 89–91</ref> fou un ball de màscares realitzat el 28 gener 1393 a [[París]] en el que participà [[Carles VI de França]]. El rei va dansar juntament amb cinc membres de la noblesa francesa i durant l'espectacle, quatre dels ballarins van morir a causa d'un foc provocat per una torxa que portava un espectador, [[Lluís I d'Orleans]], germà del rei. Carles i altres ballarins van sobreviure.<ref name="V91">Veenstra (1997), 91</ref>
 
Aquesta dansa era un dels diversos esdeveniments per entretenir al jove rei, qui l'estiu anterior havia tingut un atac de [[bogeria]]. Els fets tràgics van soscavar la confiança dels parisencs quant a la capacitat de Carles VI per governar; el poble va considerar l'accident com una prova de la decadència de la cort i van amenaçar ambde rebel·lar-se contra els membres més poderosos de la noblesa. La ira del poble va forçar al rei i al seu germà, Lluís I d'Orleans, a demanar disculpes.
 
[[Elisabet de Baviera (reina de França)|Elisabet de Baviera]], esposa de Carles, va organitzar el ball per celebrar el nou casament d'una dama de companyia. Els estudiosos creuen que pot haver estat un [[charivari]] tradicional, amb ballarins disfressats com a homes salvatges, representant éssers mítics sovint associats amb dimonis, personatges habituals en l'Europa medieval que apareixen documentats en escrits del [[època Tudor]] a [[Anglaterra]]. L'esdeveniment va ser relatat en cròniques contemporànies de l'època, com les del [[Michel Pintoin|monjo de Sant Denis]] i [[Jean Froissart]], i va ser il·lustrat en diversos manuscrits del segle XV per pintors com el [[Mestre Antoine de Borgonya]].<ref name ="Crane155ff">Crane (2002), 155–159</ref>