Creont (rei de Tebes): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - ha de intervenir Iocasta + ha d'intervenir Iocasta |
m Corregit: - amenaçant amb matar-la + amenaçant de matar-la |
||
Línia 8:
=== Creont a ''Antígona'' ===
Creont fa la seva primera intervenció a l’obra amb una rigidesa exemplar, es reuneix davant del consell d’ancians per fer l’edicte que farà que el seu govern trontolli: [[Etèocles]] com a rei de Tebes serà enterrat i rebrà els honors que se li fan als morts, en canvi [[Polinices]] serà deixat insepult per ser aliment de gossos i aus de rapinya (versos 162-222). Però no només es conforma amb fer tal edicte, sinó que imposa una pena per aquell que no el compleixi: la mort. Creont està totalment confiat en què ningú trencarà la seva llei, però amb l’arribada de la notícia de què Polinices ha estat enterrat el cor comença a preguntar-se si la mesura ha estat correcte i Creont reafirma la seva llei sense cap mena d’indulgència envers el mort. Això farà que la seva immobilitat quant a la llei l’enfronti amb [[Antígona (filla d'Èdip)|Antígona]], la rebel que ha desobeït la seva primera llei com a rei de Tebes. Aquesta desobediència reconeguda d’Antígona provoca que el rei es mostri més sever i vulgui implantar tant sí com no la pena imposada moments abans tot i ser familiar de la culpable; no el fan canviar de parer ni les súpliques d’[[Ismene]] (versos 568-569) ni del cor (versos 574-575) ni del seu fill, [[Hèmon]], qui s’ha de casar amb Antígona (versos 683-723). La discussió amb el seu fill mostra un rei massa rígid que vol dur a terme el seu propòsit sense escoltar cap altre veu. El mateix fill de Creont li recomana que no implanti el càstig a Antígona perquè el mateix poble de Tebes hi està en contra perquè la considera no pas una noia malvada sinó una noia piadosa. Creont ataca al seu fill dient que és esclau d’una dona i ignora les seves peticions, amenaçant
{{esborrany de l'antiga Grècia}}
|