Creont (rei de Tebes): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - ha de intervenir Iocasta + ha d'intervenir Iocasta
m Corregit: - amenaçant amb matar-la + amenaçant de matar-la
Línia 8:
 
=== Creont a ''Antígona'' ===
Creont fa la seva primera intervenció a l’obra amb una rigidesa exemplar, es reuneix davant del consell d’ancians per fer l’edicte que farà que el seu govern trontolli: [[Etèocles]] com a rei de Tebes serà enterrat i rebrà els honors que se li fan als morts, en canvi [[Polinices]] serà deixat insepult per ser aliment de gossos i aus de rapinya (versos 162-222). Però no només es conforma amb fer tal edicte, sinó que imposa una pena per aquell que no el compleixi: la mort. Creont està totalment confiat en què ningú trencarà la seva llei, però amb l’arribada de la notícia de què Polinices ha estat enterrat el cor comença a preguntar-se si la mesura ha estat correcte i Creont reafirma la seva llei sense cap mena d’indulgència envers el mort. Això farà que la seva immobilitat quant a la llei l’enfronti amb [[Antígona (filla d'Èdip)|Antígona]], la rebel que ha desobeït la seva primera llei com a rei de Tebes. Aquesta desobediència reconeguda d’Antígona provoca que el rei es mostri més sever i vulgui implantar tant sí com no la pena imposada moments abans tot i ser familiar de la culpable; no el fan canviar de parer ni les súpliques d’[[Ismene]] (versos 568-569) ni del cor (versos 574-575) ni del seu fill, [[Hèmon]], qui s’ha de casar amb Antígona (versos 683-723). La discussió amb el seu fill mostra un rei massa rígid que vol dur a terme el seu propòsit sense escoltar cap altre veu. El mateix fill de Creont li recomana que no implanti el càstig a Antígona perquè el mateix poble de Tebes hi està en contra perquè la considera no pas una noia malvada sinó una noia piadosa. Creont ataca al seu fill dient que és esclau d’una dona i ignora les seves peticions, amenaçant ambde matar-la davant del nuvi. Només al final el rei té una oportunitat de canviar de parer amb els consells de Tirèsias (versos 998-1032) qui li recomana canviar el seu pensament per reparar el mal que està a punt de fer, però el rei només acceptarà que està equivocat quan el mateix cor li recrimina. Però Creont se n’adona massa tard i quan intenta aturar el càstig d’Antígona aquesta ja és morta (s’ha suïcidat penjant-se) junt amb el seu fill Hèmon (suïcidat amb la seva espasa). Creont es lamenta de les seves decisions un cop ha descobert que els vaticinis del cec endeví Tirèsias eren vertaders, descobrint que la seva rigidesa com a governant ha provocat les desgràcies quan ell creia que estava actuant justament (versos 1261-1276). Però el seu edicte no només ha fet morir al seu fill i la seva neboda sinó també a la seva esposa, [[Eurídice (muller de Creont)|Eurídice]], que s’ha suïcidat en saber la tragèdia del seu fill. Creont acaba veient que ell és el culpable de totes les morts (versos 1317-1325 i 1339-1346).
 
{{esborrany de l'antiga Grècia}}