Fibra òptica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - llarga distància ja + llarga distància, ja
m Corregit: - primer en demostrar + primer a demostrar
Línia 6:
==Origen i evolució==
La idea de transmetre informació per mitjà de llum com a portadora es va començar a desenvolupar cap a mitjans del [[segle XIX]].
El [[1870]], el físic britànic [[John Tyndall]] (1820-1893) fou el primer ena demostrar que una prima corrent d'aigua podia contenir i guiar la llum. Als voltants de [[1880]], [[Alexander Graham Bell]] va construir el [[fotòfon]] que enviava missatges vocals a curta distància per mitjà de la llum. No obstant això, resultava inviable per la falta de fonts de llum adequades. Amb la invenció i construcció del [[làser]] en la dècada de [[1960]] va tornar a prendre idea la possibilitat d'utilitzar la llum com suport de comunicacions fiables i d'alt potencial d'informació a causa de la seva elevada freqüència portadora. En aquells dies, van començar els estudis bàsics sobre [[Modulació (telecomunicacions)|modulació]] i detecció òptica. Els primers experiments sobre transmissió atmosfèrica van posar de manifest diversos obstacles com l'escassa fiabilitat deguda a precipitacions, contaminació o turbulències atmosfèriques. La utilització de fibres de vidre com a medi guia no va trigar a ressaltar com a possible solució: mida, pes, facilitat de maneig, flexibilitat i cost. En concret, les fibres de vidre permetien guiar la llum mitjançant múltiples reflexions internes dels feixos de llum, no obstant això, al principi presentaven elevades atenuacions. El [[1966]] es va publicar un article en el qual s'assenyalava que l'[[atenuació]] observada fins llavors en les fibres de vidre, no era deguda al sistema utilitzat sinó a impureses originades en el procés de fabricació. A partir d'aquesta data comencen a produir-se esdeveniments que donaran com a resultat final la implantació i utilització cada vegada major de la Fibra Òptica com a alternativa als cables de coure, ja que aquests presenten alguns inconvenients que fan necessari buscar altres vies per a la transmissió de dades.
 
Després d'anys d'investigació, el [[1977]] es duu a terme un experiment amb gran èxit que demostra la capacitat de la fibra òptica en comunicacions de veu, vídeo i dades utilitzant [[làser]]s i [[LED]] com a fonts de llum. Això deriva en el gran desenvolupament d'aquest material en el camp de les [[telecomunicacions]]. Així, el [[1988]] es posa en funcionament el [[TAT-8]], el primer enllaç transoceànic fet de fibra òptica.