Luis Orgaz Yoldi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregit: - somiava amb revoltar-se + somiava a revoltar-se
Línia 108:
«...Entre ells era un dels més entusiastes el general Luis Orgaz Yoldi, molt ressentit amb Franco pel seu cessament en la [[Alta Comissaria del Marroc]], qui, segons reflecteix [[José María Gil-Robles]] el [[23 d'agost]], ''comunica a [[Pedro Sainz Rodríguez]] per mitjà de [[Sangróniz]] que està '''disposat a revoltar-se a favor de la Monarquia''' amb més de cent mil homes i d'acord amb [[general Aranda|Aranda]] i altres generals''. Ningú va explicar mai d'on sortirien aquests cent mil homes, en tot cas formava part d'un projecte prematur; el que feia el general Orgaz era preparar un escrit que amb altres tinents generals seria presentat a Franco quan tornés del [[Pazo de Meirás]]...»|<ref>[[Ricardo de la Cierva]], ''Franco, la historia'', pàgina 636. </ref>
}}
Continua en la seva obstinació i el [[8 de setembre]] de [[1943]], un grup de generals de prestigi, Orgaz, general Dávila, Varela, Solchaga, Kindelán, Saliquet, Monasterio i Ponte subscriuen en to molt respectuós: ''sembla arribada l'ocasió de no demorar més la tornada a aquelles formes de govern genuïnament espanyoles''. S'apuntava que la Monarquia era la manera d'impedir la tornada del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]]. El general Franco va considerar aquesta carta com un simple acte d'[[indisciplina]] davant el qual va guardar silenci.<ref> [[Luis Suárez Fernández]] ''Franco'', pàgina 253</ref> El mateix Orgaz, que poques setmanes abans somiava amba revoltar-se al capdavant de cent mil homes, ara -[[26 de setembre]]- ''ho veu difícil, doncs els generals joves i l'oficialitat de comandant per sota estan amb Franco''. [[José María Gil-Robles]] li diu ''pobre home''.<ref>[[Ricardo de la Cierva]], ''Franco, la historia'', página 640. </ref>
 
En la [[Pasqua Militar]], el [[6 de gener]] de [[1944]], va ser lliurat al general Franco un bastó de comandament i un àlbum en el qual figurava la signatura de tots els generals i caps, incloent als quals van subscriure el [[Manifest dels Vint-i-set|manifest]].<ref>Franco no ignorava que no es tractava d'una iniciativa espontània, sinó que s'havia promogut des del [[Ministeri de Defensa d'Espanya|Ministeri de l'Exèrcit]]. Orgaz s'havia queixat a Kindelán de l'excessiva complacencia dels generals. Carta de 17 de desembre de 1943. Arxiu [[Fundación Nacional Francisco Franco]], leg. 64, núm 58.</ref>