Orfeó Barcelonès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció: espai que falta |
m Corregit: - interessat en contrarestar + interessat a contrarestar |
||
Línia 3:
==Antecedents==
Sense precedents d’una iniciativa semblant, no cantar d’oïda i si llegint correctament una partitura i atenent les indicacions del director, la seva gestació va durar tres anys. El 1850 els germans Tolosa el dedicaren a organitzar el que calia per portar-ho a terme, el 1851 Joan traduí i adaptà els mètodes escaients, en especial el de Wilhem (Guillaume-Louis Bocquillon). Finalment, el 1852 l’ocuparen en formar el professorat que es faria càrrec de les classes de solfeig i cant gratuïtes gràcies al mecenatge de l’Ajuntament de Barcelona, interessat
Un factor diferenciador dels contemporanis cors de Clavé, amb qui mantingueren el 1863 a les pàgines de “El Orfeón Español” i “El metrónomo” un desacord per establir quina era la primera entitat coral de l’Estat, és el vessant conservador dels orfeonistes davant del social-progressista dels claverians. La polèmica representà l’enfrontament entre el caràcter moderat d’uns i el populisme sindicalista d’altres . El seu repertori n’és indicatiu. Mentre que Joan Tolosa escrivia un ''Himno al Excelentísimo Ayuntamiento'' (1856) amb lletra de [[Pròsper de Bofarull]] o un ''Stabat Mater'', Clavé donava a la llum ''La Maquinista'' o ''Els miners del Ter''.<ref>Xosé Aviñoa, a “Choral singing in the 19th and 20th Centuries” publicat a Catalan Historical Review, núm. 2 pàg. 83 a 86 (2009), de l’Institut d’Estudis Catalans </ref> <ref name="Fuster">{{ref-publicació|cognom=Fuster i Sobrepere|nom=Claudi|títol=Les revistes musicals barcelonines, 1817-1868|publicació=Barcelona quaderns d'història |data=2005|pàgines=122|exemplar=15}}</ref>
| |||