Rassúlida: diferència entre les revisions

Rasul o Resul vol dir "missatger" o "enviat" o "apòstol"; [[Mahoma]] fou anomenat ''Rasul ilu'llah'' (Apòstol de Déu). El malnom de Rasul fou portat per Muhammad ibn Harun, pare d'Ali i avi d'al-Mansur Umar ibn Ali, el fundador de la dinastia. Muhammad ibn Harun va entrar al servei del califa abbàssida [[al-Mústanjid]] (1160-1170) del que fou missatger pel que fou anomenat al-Rasul. Va estar després al servei de [[Nur al-Din Mahmud]] de Síria que el va enviar com a ajudant de [[Saladí]] que acabava de dominar [[Egipte]]. Saladí, després de restaurar l'ortodòxia sunnita a Egipte, abolint el califat abbàssida, va decidir conquerir Aràbia i va enviar a al-Rasul com a membre de l'expedició que va culminar amb la conquesta del Iemen. Al-Rasul, aventurer coratjós, va aconseguir altres dignitats al Iemen, que després van passar al seu fill i al seu nét. Fou aquest darrer el que va inventar la faula de la descendència d'al-Rasul de [[Jabalah VI ben al-Aiham]], darrer rei [[ghassànida]] (632-638) i a través d'aquest de Qahlan, Saba, Qataban, Noè i Adam. Tradicionalment també es va dir que al-Rasul fou nomenat pel sultà aiubita del Iemen com a successor, però en el supòsit que fos així i hagués de substituir a [[al-Muàddham Turan-Xah]] en el govern del Iemen, seria com a sots-govenador i no com a sobirà.

[[Nur-ad-Din Úmar ibn Alí|Umar I]] va tenir un feu en temps de l'[[aiubites]] i quan el darrer sultà [[al-Massud Yússuf]] (1215-1229) va marxar a [[Damasc]] per participar en les lluites familiars, va deixar com atabeg i virrei a Umar i com a governador de [[Sanaa]] a Nadjm al-Din Ahmed ibn Abu Zakariyya. Yússuf ja no va tornar doncs va morir de camí, a [[la Meca]], probablement el [[15 d'abril]] de 1229 encara que hi ha altres dates. El l'[[atabeg]] va iniciar la dinastia rasúlida (o rassúlida), sitot i béque oficialment reconeixia com a sobirà al sultà aiubita d'[[Egipte]] però el 1235 va rebre el nomenament oficial del califa [[abbàssida]]. Controlava la Tihama i part del Iemen al sud de Sanaa mentre al nord seguia en mans dels imams [[zaidites del Iemen]]. El primer sultà, Umar I, va disputar Sanaa als zaydites amb els que va signar un tractat el 1230; Sanaa fou adjudicada en feu al seu nebot Asad al-Din Muhammad ibn Hasan que no fou gaire lleial. Umar fou assassinat a al-Djanad prop de [[Taizz]] el 1249 per un grup de mamelucs possiblement instigats per Asad al-Din Muhammad ibn Hasan. El va succeir el seu fill [[Shams-ad-Din Yússuf|Yússuf I]] que es va dedicar a restablir el control a la Tihama i sud del Iemen, perdut en part durant les lluites per Sanaa. Curiosament Asad al-Din Muhammad ibn Hasan va continuar en càrrec de Sanaa però fou destituït el 1260 i substituït per Alam al-Din Shabi, que fou lleial i efectiu i va estendre una mica el poder cap al nord. El sultà Yusuf I residia a Taizz i des de 1260 el regnat fou pacífic, excepte a les zones als nord de Sanaa; els dominis rasúlides van arribar a la seva màxima extensió, amb el poder estenent-se a l'[[Hadramaut]] i fins al [[Zufar]] on el port de Zufar o Zafar (moderna al-Balid prop de [[Salala]]) era la principal base; en aquesta zona va regnar una branca rasúlida de manera independent o mig independent, però per no gaire temps. Alam al-Din Shabi va morir el 1283 i després d'això Sanaa es va perdre aviat i ja no va estar en poder dels rasúlides de manera habitual.

[[Sala-ad-Din Àhmad|al-Nasir Salah al-Din Ahmad]] i la dinastia va entrar en accelerada decadència: revoltes del mamelucs i de les tribus, una pesta i conflictes de la família la van portar al desastre.

== Bibliografia ==

* Ali ben al-Hasan al-Khazradji, ''The pearls-strings: a history of the Resuliyy dinasty of Yemen'', traducció de Sir [[James W. Redhouse]], Leyden i Londres, 1906