Revisió del 11:39, 7 abr 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: - grups de entre 500 + grups d'entre 500 ← Edició anterior		Revisió del 00:21, 4 maig 2016 modifica desfés CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 434.849 edits m Canvis menors, neteja, replaced: segle VIII → {{segle\|VIII}} AWB Edició següent →
Línia 21: \|bàndol2= [[Fitxer:Black flag.svg\|20px\|Negre]] [[Califat abbàssida]] \|bàndol3= \|general1= [[Ali ibn Muhammad]] \|general2= [[Fitxer:Black flag.svg\|20px\|Negre]] [[Talha al-Muwàffaq]]<br>[[Fitxer:Black flag.svg\|20px\|Negre]] [[Al-Mútadid (abbàssida)\|Al-Mútadid]] \|general3= Línia 47: \|}} La '''revolta dels zanj''' fou una revolta d'esclaus del baix [[Iraq]] al {{segle \|VIII}} que va anar precedida de dos intents de revolta anteriors al segle VII. Nombrosos esclaus negres del país [[Zanj]] i altres llocs de la costa africana havien arribat a l'Iraq [[abbàssida]] com esclaus al llarg del temps. Les seves condicions de vida eren força dures. La primera revolta va esclatar el 689/690 sota el govern de [[Khàlid ibn Abd-Al·lah al-Qasrí]], successor de [[Mússab ibn az-Zubayr]]. Es va tractar de petites bandes organitzades dedicades al pillatge, de feble importància, dispersades ràpidament per l'exèrcit; els que foren capturats foren decapitats. Línia 55: La tercera revolta, la més important i coneguda, es va desenvolupar entre 869 i 883 al Baix Iraq i [[Khuzestan]], i ca causar milers de morts. La va dirigir [[Alí ibn Muhàmmad az-Zanjí]] de malnom ''Sahib al-Zanj'', els senyor dels Zanj, poeta de talent, profeta frustrat i que havia arribat a relacionar-se amb les altes esferes a [[Samarra]]. No era zanj però en els zanj va trobar el seu suport; al front d'un grup reduït de seguidors va atacar una fortalesa on va trobar esclaus que es va emportar a les maresmes on va trobar altres grups d'esclaus fugitius. Progressivament Ali va reunir un gran nombre d'esclaus als que va prometre que dirigiria fins a fer-los propietaris, i va jurar no trair-los mai i tractar-los correctament. Els rebels eren tots esclaus encarregats de les feines més dures o del treball al camp en grups d'entre 500 i 5000 que rebien per la seva feina només una mica de farina, esmola i dàtils, sense esperança, sense res a perdre; el territori del baix Iraq era propici a la guerrilla i el poder califal ja estava en decadència; les qualitat organitzatives del líder també van jugar un paper important. Primer va agafar als propietaris i els va fer fuetejar abans d'alliberar-los, aconseguint l'adhesió de molts altres esclaus individualment o en grup. En un primer període de 869 a 879 la rebel·lió va triomfar i es va expandir sense capacitat de resposta pel califat; els rebels es van procurar armes i van crear campaments inaccessibles ben fortificats des d'on feien ràtzies; les emboscades eren freqüents i les batalles sovint els eren favorables; cada vegada més esclaus s'unien a l'exèrcit rebel i van poder ocupar [[al-Ubulla]], [[Abadan]], [[Bàssora]], [[Wasit]], Djubba, [[Ahwaz]] i en general totes les ciutats del baix Iraq i del Khuzestan, que després de saquejar abandonaven; quan l'exèrcit abbàssida hi entrava no quedava gaire cosa; l'exèrcit però no podia perseguir als rebels perquè eren arreu i enlloc; l'existència de problemes majors va demorar la solució de la revolta. En els combats generalment no es feien presoners; l'assalt a [[Bàssora]] fou particularment cruel; [[al-Tabari]] (la principal font de la revolta) diu que va provocar més de 25.000 morts; després de l'atac a Bàssora, Ali ibn Muhammad ja no fou anomenat més per al-Tabari com el Senyor dels Zanj, sinó com l'« Abominable». Ali ibn Muhammad va establir la seva capital a la regió dels canals a [[al-Mukhtara]], i va encunyar moneda, va organitzar el seu domini com un estat, i va intentar aliances amb altres rebels com els d'[[Hamdan Karmat]] i el de [[Yakub ibn al-Layth]]. Des de 879 a 883, el califat va passar a l'ofensiva, actuant metòdicament, arrasant tot al seu pas i empenyent als zanj a la regió dels canals on van quedar assetjats pel regent [[Talha al-Muwàffaq\| Línia 63: ''The History of al-Ṭabarī'', ''Taʼrīkh al-rusul waʼl-mulūk'' 36, ''The revolt of the Zanj'', ressenya a [http://www.worldcat.org/title/history-of-al-tabari-tarikh-al-rusul-wal-muluk-36-the-revolt-of-the-zanj/oclc/489882372?lang=es] Alexandre Popovic, ''« La révolte des Zandj, esclaves noirs importés en Mésopotamie »'', Cahiers de la Méditerranée [En línia], 65 \| 2002, posat en línia el 15 d'octubre de 2004, Consultat el 13 de febrer de 2012. URL : [http://cdlm.revues.org/index48.html] * [http://autourdelaliberte.blogspot.com/2006/05/esclavage-se-souvenir-des-zandj.html La revolta dels zanj] ~~{{ORDENA:Revolta Dels Zanj}}~~ <!--ORDENA generat per bot--> {{ORDENA:Revolta Dels Zanj}} [[Categoria:Califat abbàssida]] [[Categoria:Revoltes\|Zanj]]

Revolta dels zanj: diferència entre les revisions