Ràbita: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Canvis menors, neteja, replaced: a vegades → de vegades AWB
Línia 2:
Una '''ràbita''' o '''ribat''' (de l'[[àrab]] '''رباط''' ''ribāʈ'', 'fonda', 'hostal') era, en els primers temps de la conquesta musulmana del [[Magrib]], un [[fortificació|recinte fortificat]] (o un bastió a la costa destinat a protegir l'àrea i descoratjar els enemics d'atacar per mar) edificat als confins de les zones frontereres que servia per a protegir les rutes comercials, però també per a difondre l'[[islam]]. De mica en mica, a més de funcionar com a allotjaments per als viatgers, aquests fortins es van convertir en refugis per als [[místics]] dedicats a l'oració i a l'estudi, però també dels monjos guerrers. En aquest sentit, són potser en l'origen dels primers corrents del [[sufisme]].
 
La paraula avui dia apareix com a ''ràbida'', ''ràpita'', ''ràpida'' o ''ràvita''. Encara que, ade vegades, se'ls ha dit ''ribat'', aquest és pròpiament un monestir ocupat per guerrers de la [[gihad]], mentre que els defensors de les ràbites eren voluntaris que es rellevaven periòdicament, però portaven una vida ascètica.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona| editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.212|llengua= castellà| consulta=7 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref>
 
A l'[[Àfrica del Nord]], el ''[[morabit]]'' o ''marabut'', terme que designa indistintament els [[sant]]s, els caps de tribu i els guaridors populars, és 'aquell qui viu en una ràbita'.
Línia 13:
 
== Referències ==
{{referències}}
<references/>
 
== Bibliografia ==
{{commonscat}}
*I. Torres Balbás, ''Rábitas hispano-musulmanes'', Al-Andalus, XIII/2, 1948 {{es}}.
 
{{sufisme}}
{{ORDENA:Rapita}}
 
{{ORDENA:Rapita}}
[[Categoria:Edificis religiosos islàmics]]
[[Categoria:Al-Àndalus]]