Tribú de la plebs: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Hem canviat coses importants sobre l'epoca de l'imperi
Es desfà la revisió 16918820 de 195.55.120.59 (Discussió) Reversió de vandalisme o d'edició de prova
Línia 1:
{{Govern romà}}
{{FR|data=gener de 2016}}
El '''tribú de la plebs''' (''tribunus plebis'', de vegades traduït com a '''tribú del poble''') era un càrrec públic de la [[República romana]] sorgit cap al [[segle IV aC]].
 
El tribunat de la plebs va ser establert com un contrapoder [[plebeu]], a l'interior de la ciutat, al poder [[patricis|patrici]] dels [[cònsol romà|cònsols]]. Fora de la ciutat només tenia poder (''imperium'') el comandament militar dels cònsols, o del [[Dictador romà|dictador]] en el seu cas. Com els cònsols, els [[tribuns]] de la plebs eren originalment dos, sent elegits per les assemblees per [[cúria romana|cúries]] (''comitia curiata'').
 
Els tribuns podien anul·lar qualsevol decisió d'un magistrat romà (incloent-hi els cònsols) que fora perjudicial per a un plebeu (''ius auxiliandi''). Disposaven d'àmplies facultats en matèria de justícia criminal. A més, al cap de poc temps, els tribuns van passar a dirigir les assemblees de la plebs per tribus (''concilium plebis'') i les seves votacions.
 
Les principals facultats dels tribuns (''tribunitia potestas'') eren:
*Permetre a un plebeu sostreure's al [[servei militar]].
*Impedir que un plebeu fos arrestat per deutes.
*Demandar a través dels agutzils (''viatores'') a qualsevol ciutadà romà, incloent-hi als cònsols i alts magistrats fins aleshores exempts de responsabilitat en l'exercici del seu càrrec.
 
Els tribuns disposaven d'uns oficials auxiliars, per a temes judicials poc importants on només pogués ser imposada com a pena una multa, anomenats [[Edil plebeu|edil]]s de la plebs (''aediles plebei'') per distingir-los dels guardes d'edificis oficials anomenats també edils (''aediles''); altres auxiliars dels tribuns van ser els ''iudices decemviri'' o ''decemviri litibus iudicandis'', dels quals les funcions no són ben conegudes.
 
Els tribuns tenien també inicialment comandament militar, el que els donava dret a la convocatòria de les [[assemblees per centúries]] (''comitia centuriata''), però aviat es va decidir un nou sistema d'assemblees i votacions, mitjançant reunions per tribus. Però com les quatre antigues tribus existents eren massa extenses i constituïen un nombre parell, es va dividir el territori romà en vint-i-un districtes o tribus ([[495 aC]] = 260 [[Ab urbe condita|AUC]]). Les tribus es dividien en urbanes (la ''succusana'' després ''suburrana'', la ''collina'', l'''esquilina'' i la ''palatina'') i rústiques.
 
Els tribuns van ser declarats inviolables (''sacrosancti'') i inamovibles. Els tribuns no tenien la consideració de magistrats romans, ja que les seves facultats al principi eren merament negatives i per tant no podien seure a les selles curuls reservades als magistrats i havien de seure en els bancs. A diferència dels cònsols no disposaven de [[lictor]]s, de [[Toga romana|toga]] galonejada de púrpura (''toga praetexta'') ni d'insígnies de magistrat. Els tribuns no podien votar al senat ni formar part del consell de la ciutat (''curia''). El seu càrrec era anual i acabava cada any el [[10 de desembre]]. En general el càrrec de tribú requeia en plebeus rics.
 
[[Tiberius Sempronius Gracchus]] des del seu càrrec de tribú va proposar una [[llei agrària]] sense l'aprovació del senat ([[133 aC]]); el seu col·lega [[Marc Octavi|Marcus Octavius]], va posar el vet per primera vegada; Gracchus va fer deposar a Octavius a l'assemblea popular (un fet sense precedents) i va optar a la reelecció (una cosa que tampoc havia passat mai) per assegurar l'aplicació de la llei. Gracchus va morir assassinat pels conservadors i el seu germà [[Gaius Gracchus]] va patir la mateixa sort. Des de llavors el càrrec va quedar reformat i els tribuns van arribar a ser deu.
 
Sota [[August]] el càrrec de tribú va esdevenir vitalici en ell mateix; sense les assemblees populars el càrrec era irrellevant. Més tard el càrrec es va donar per períodes d'un any a cavallers que tenien més de 27 anys.
 
==Vegeu també==
*[[Tribunícia]]