Sultanat de Bornu: diferència entre les revisions

Establert a Dikwa va dirigir un règim militar que va fer expedicions per la regió que van desorganitzar tot el país fins que el [[1900]] fou derrotat pels francesos del general Lamy. El fill de Rabah, Fadl Ahmad va fugir cap a l'oest perseguit pels francesos, i finalment mort el [[13 d'agost]] de [[1901]] per les tropes del capità Dangeville a un combat a Gujba (en territori de la moderna Nigèria a uns 240 km de la frontera entre britànics i francesos que encara no havia estat definida sobre el terreny, després de la convenció anglofrancesa del 21 de març de 1899). Els francesos (que van ocupar la zona fins al 1905) van portar al tron a Sanda Kura, fill del shehu Ibrahim però es va mostrar incapaç de complir els seus deures i finalment els britànics van restaurar la dinastia posant al tron al seu germà Shehu Bukar Garbai amb seu a Mongonu i més tard a Kukawa i finalment a Yerwa ([[1907]]) prop de Maiduragi. El [[1902]] els senusites es van revoltar però la conquesta de la seva zawiya a Bir Alai va posar aminorar el conflicte (1902) i finalment el cap senusita Aba Ahmad al-Sanusi es va sotmetre el [[1905]]. Mentre el territori de Dikwa, va ser dominat (1902) per una segona branca, i fou incorporat al [[Camerun]] alemany fins que després de la [[I Guerra Mundial]] va retornar a Nigèria com a mandat. Les dos branques van quedar reunificades el [[1937]] sota Umar III ibn Muhammad al-Amin Kiari (a Dikwa 1917-1937, a tot Bornu 1937-1968).

 

 

== Llista de reis (maghira) de Kanem de la primera dinastia sayfida==