Viquipèdia

Pedro Rodríguez de Campomanes: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
m ortografia
Línia 1:
{{Infotaula de polític
| nom = Pedro Rodríguez de Campomanes
| imatge = Pedro Rodríguez de Campomanes.jpg
| peu = Campomanes, per [[Antonio Carnicero]] (1777)
| data de naixement = {{Data naixement|1723|7|1}}
| lloc de naixement = [[Tineo]]
| data de mort = {{Data defunció i edat|1802|2|3|1723|7|1}}
| lloc de mort = [[Madrid]]
| altres_noms =
| conegut per = Membre de la [[Reial Acadèmia Espanyola]]<br />[[Ministre d'Hisenda d'Espanya|Ministre d'Hisenda]] 1760-1789
| cònjuge =
| pares =
| alma mater =
| ocupació = Jurista, polític, economista
| guardons =
}}
'''Pedro Rodríguez de Campomanes''', primer comte de Campomanes, va néixer a [[Sorriba]], al [[Concejo (Astúries)|''concejo'']] de [[Tineo]] ([[Principat d'Astúries]]) l'[[1 de juliol]] de [[1723]] i va morir ena [[Madrid]] el [[3 de febrer]] de [[1802]]. Polític, jurista i economista espanyol. Va ser nomenat [[Ministre d'Hisenda d'Espanya|Ministre d'Hisenda]] enel [[1760]] en el primer governogovern reformista del regnat de Carles III dirigit pel primer ministre [[Comte de Floridablanca]] i desposseït dels seus càrrecs davant el temor que despertadespertà en el rei Carles IV la [[Revolució francesa]] enel [[1789]].
 
== Biografia ==
Línia 22:
De [[1747]] és la seva esplèndida obra ''Historia sobre la Orden y Caballería de los Templarios'', un dels documents més importants i complets sobre l'[[Orde del Temple]], el procés que se li va seguir i la mort en la foguera dels seus dirigents més destacats. També discorre minuciosament sobre la destinació dels béns templers.
 
Va arribar a ser [[Ministre d'Hisenda d'Espanya|Ministre d'Hisenda]] enel [[1760]] i va ser nomenat Fiscal del [[Consell de Castella]] enel [[1762]] que més tard va presidir. EnEl [[1763]] va passar a ser membre de la [[Reial Acadèmia Espanyola]], i enel [[1764]] va obtenir la presidència de la [[Reial Acadèmia de la Història]].
 
EnEl [[1765]] (any en el qual publicaria el seu ''[[Tratado de la regalía de amortitzación]]'') Campomanes va ser nomenat President del consell de Mesta.
 
EnEl [[1775]] es constitueix, a iniciativa de Campomanes, la [[Reial Societat Econòmica de Madrid]].<ref>Olegario Negrín Fajardo, ''Educación popular en la España de la segunda mitad del siglo XVIII'', UNED, Madrid, 1987, ISBN 84-362-2264-4</ref> Les [[Reials Societats Econòmiques d'Amics del País]], fundades en l'esperit de la [[il·lustració]], pretenien promoure el desenvolupament i la difusió de la cultura a tots els ciutadans.
 
EnEl [[1780]] va rebre el títol de comte de Campomanes, segons una llei que permetia accedir a la noblesa a persones influents encara que sense tradició heràldica. EnEl [[1786]], va ser nomenat President del [[Consell de Castella]] i enel [[1789]] va arribar a ser President de les Corts.
 
A la seva mort es va procedir a realitzar un inventari de la seva biblioteca, el qual va revelar l'interès de Campomanes en els temes relatius al continent europeu, i el coneixement de la realitat política i social de la seva època.
Línia 35:
* [[1747]] - ''Dissertaciones históricas del orden, y Cavallería de los templaros, o resumen historial de sus principios, fundación, instituto, progressos, y extinción en el Concilio de Viena. Y un apéndice, o suplemento, en que se pone la regla de esta orden, y diferentes Privilegios de ella, con muchas Dissertaciones, y Notas, tocantes no folo à esta Orden, sino à las de S. Juan, Teutonicos, Santiago, Calatrava, Alcantara, Avis, Montesa, Christo, Monfrac, y otras Iglesias, y Monasterios de España, con varios Cathalogos de Maestres''. Madrid: Oficina de Antonio Pérez de Soto;
* [[1765]] - ''Tratado de la regalía de amortización'';
* [[1767]] - ''Dictamen fiscal de la expulsión de los jesuitas de España'';
* [[1774]] - ''Discurso sobre el fomento de la industria popular'';
* [[1775]] - ''Discurso sobre la educación popular de los artesanos''.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Pedro_Rodríguez_de_Campomanes»