Acrosina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - ...(37ºC), però si augmentes la temperatura fins a 55ºC, + ...(37 °C), però si augmentes la temperatura fins a 55 °C, |
m Corregit: - no dona resultat, + no dóna resultat, |
||
Línia 69:
== Patologies relacionades amb l'enzim acrosina ==
La importància de l’acrosina en la fecundació ve determinada per dos fenòmens naturals que s’han observat en la medicina:
*La globozoospèrmia és una patologia espermàtica, en la qual l’esperma no produeix acrosina. Els caps dels espermatozoides normal presenten una forma ovalada, amb una coberta semblant a una tapa, que seria l’acrosina. En canvi, els espermatozoides que pateixes aquesta deficiència, presenten un cap més arrodonit, ja que no tenen la tapa que representa l’acrosina. Aquests espermatozoides no són capaços de fecundar l’òvul de forma natural, ni mitjançant tècniques com la inseminació artificial ni la FIV convencional, ja que no poden descompondre la membrana externa de l’òvul per la manca d’acrosina. Per poder fecundar l’òvul, s’hauria d’utilitzar la tècnica ICSI, amb la qual l’especialista introdueix directament l’espermatozoide amb l’ajuda d’una micropipeta. Però tot i això, a vegades aquesta tècnica no
*La polizoospèrmia es caracteritza per la presència de més de 250 milions d’espermatozoides per mil·límetre. Aquesta és una patologia que constitueix el 50% de casos d’infertilitat masculina. També s’ha comprovat que el 25% de les parelles en que el baró pateix aquesta patologia han tingut com a mínim un [[avortament]]. Es va observar que aquests espermatozoides contenien el 50% menys d’acrosina que els individus sans. També s’observa que es produeix una disminució significativa del [[Trifosfat d'adenosina|ATP]] que contenen aquests acrosomes. És una causa d’[[esterilitat]], ja que una concentració tan elevada d’espermatozoides pot fer que els que es formin no vagin tan bé com s’espera. En aquesta patologia, també es pot donar que de tots els que es formen només el 4% tenen una bona mobilitat i la resta no. Tot això bé relacionat amb el fet que per crear una gran quantitat d’espermatozoides, necessitem una gran quantitat de radicals lliures en l’[[epidídim]] (òrgan de l’aparell reproductor on s’emmagatzemen i maduren els espermatozoides), aquests augment de radicals lliures, fa que augmenti la fragmentació del DNA de l’esperma, i com a conseqüència d’això es produeixen alteracions cromosòmiques. Per altra banda, en molts casos aquesta malaltia s’associa a una disminució del volum de la ejaculació. Segons la OMS no es considera una de les principals causes d’infertilitat, ja que el 40% de les parelles afectades poden tenir fills sense saber que pateixen la patologia, i el 60% també poden tenir fills, però necessiten l’ajuda d’una tècnica de reproducció assistida, com la inseminació intrauterina. La causa d’aquesta malaltia pot venir relacionada per factors hormonals, testiculars, postesticulars, ambientals o fins i tot l’alimentació, tot i que la majoria de vegades se’n desconeix la causa exacta.<ref>{{Ref-web|url = http://embryoforlife.blogspot.com.es/2014/04/polizoospermia-tudo-em-excesso-faz-mal.html|títol = Embryo For Life|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>
| |||