Arnold Hauser: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - Art'' al 1963. + Art'' el 1963.
m Corregit: - no dona valor + no dóna valor
Línia 43:
Arnold Hauser és un defensor de la sociologia de l'art en l'estudi d'aquest, donant-hi importància. Sosté que la història la formen els individus i que aquests sempre estaran en situacions diferents i determinades; i el producte, l'art, formarà part de la seva situació a més de les seves facultats pròpies. Defensor també del [[mètode dialèctic]], segons el qual els passos per a un desenvolupament històric no s'entenen de manera aïllada sinó mirant els precedents, de manera contínua.<ref>HAUSER, Arnold.'' Introducción a la Historia del Arte. ''Barcelona, Editorial Labor, p. 15-17</ref> Relacionat amb el materialisme dialèctic, de teories marxistes, tenim un altre element d'aquesta corrent de pensament marxista que és el [[materialisme històric]]. Per a Hauser, aquest també està plenament relacionat amb l'art.
 
Mitjançant els seus escrits i teoríes, Hauser deixa palesa la seva posició en contra de l'autonomia de l'art. Aquest és un producte de la societat i l'artista sempre està sota els seus preceptes, no és lliure. Depenent de l'època és més visible o menys, però no donadóna valor a les facultats pròpies de l'artista. A les seves obres estudia el passat, des de la prehistòria fins a mitjan segle XX, per comprendre el present.<ref>HAUSER, Arnold.'' Historia social de la literatura y el arte. ''Barcelona, Editorial Labor, p. 10.</ref>
 
Defensa la idea que l'art i la societat no mantenen una relació unilateral sinó que s'influeixen; en l'experiència artística normativa van lligats entre si el factor espontani amb el convencional, el subjecte i l'objecte, el productor i el receptor. El sol fet que l'obra vagi dirigida a algú fa que el factor de la societat ja aparegui en aquesta relació entre societat i art. També exposa que una societat sense art la podem imaginar però un art sense societat no, ja que l'art el fan els individus i les influències del conjunt, la societat i el context històric. L'art no neix d'una negació de la realitat, ni d'una negació de la negació: l'art en la societat no s'anul·la, sinó que adapta senzillament als altres components de la totalitat social.<ref>HAUSER, Arnold. S''ociologia del arte. ''Barcelona, Editorial Labor, p. 197-202.</ref> Per a Hauser, l'art és un reflex de la realitat, com una ciència, malgrat que a vegades segueixi un camí estrany. L'art es fonamenta en la realitat.<ref name=":0">MEDINA GARCÍA, Eyedelkis; SANCHEZ MATOS, Yenis; DEL REY, William; NAUNG Yenlys (Universidad de Guantánamo). ''La identidad cultural en la obra de arte. Aproximaciones a su estudio.''Consultat el 9 de maig de 2014 des de http://www.eumed.net/rev/cccss/20/gmrn.html</ref> La gran influència de Hauser, Gerog Lukács, va dir que les obres d'art reflectien la infraestructura econòmica, a més de les relacions socials d'una època. L'altra idea que va marcar a Hauser és que el valor d'una obra d'art estigui explícitament lligat als diners que pot valer, entenent així aquest fet com un intercanvi de diners.<ref>GONZÁLEZ ROMÁN, C. ''Sociologia del arte.'' 2012. Consultat 28 de maig des de http://ocw.uma.es/humanidades/teoria-del-arte/material-de-clase-1/presentaciones-harte/ocw_presentacio_n_tema_10.pdf</ref> Aquesta defensa de la sociologia en l'art es pot veure en aquest fragment de la seva obra ''Filosofia de la història de l'art ''(1958):