La lletera de Bordeus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{inacabat}} {{infotaula pintura}} '''''La lletera de Bordeus''''' o ''Lletera de Bordeus'', {{sfn|Hughes|2004|p=444}} és un quadre considerat obra del pinto...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
'''''La lletera de Bordeus''''' o ''Lletera de Bordeus'', {{sfn|Hughes|2004|p=444}} és un quadre considerat obra del pintor [[Francisco de Goya]], i realitzat cap a [[1827]],{{sfn|Prat|1989|p=113}} un any abans de la seva mort i durant el seu exili voluntari a [[Bordeus]], [[França]].<ref group="n.">El viatge de Goya a França el 1823 fugint del terror absolutista de [[Ferran VII d'Espanya]] i les represàlies després de la crida [[Trienni Liberal]], van fer que el seu autoexili a Bordeus fos definitiu.</ref>
Representa una dona, en una actitud que sembla indicar que va asseguda en un ase o una mula; a baix a la esquerra apareix un [[càntir]], sobre la panxa del qual apareix concisa la signatur de Goya. Tot plegat ha fet suposar que es tracta de la representació o recreació d'una venedora o repartidora de llet -segons alguns experts, seguint una moda de recuperació de la [[pintura de gènere]] italiana del segle XVII-.<ref>{{ref web |url=https://www.museodelprado.es/coleccion/galeria-on-line/galeria-on-line/obra/la-lechera-de-burdeos/ |títol=La lletera de Bordeus |editorial=Museu del Prado |llengua=castellà | citació =La figura sembla representar una lletera, pujadaa cavall d'una mula i transportant un càntir desbordan llet, i seguia la tradició de les figures d'oficis i professions, que es va iniciar en l'art europeu amb els primers exemples italians de principis del segle XVII.}}</ref> El quadre, en el conjunt cronològic de l'obra de Goya -escriu Calvo Serraller -, destaca per la recuperació del color i la «tècnica de pinzellades breus i juxtaposades que empraria posteriorment els [[impressionisme|impressionistes]]».{{sfn|Calvo Serraller|1997|p=110}} Per a altres especialistes com la britànica
# La figura que protagonitza el quadre «està mal enquadrada i l'espai apareix comprimit», sense aire, com si s'hagués amputat el llenç; detalls que contrasten amb la genial «captació de l'ésser humà a l'espai", habitualen Goya.
# El quadre presenta un colorit molt allunyat de «la gamma fosca i monocroma» que caracteritza l'obra de Goya al tram final de la seva vida.
Línia 14:
# A més a més del «somriure inexpressiu» i de que els rínxols del cabell de la noia «no estan del tot aconseguits», s'ha observat que el monyo ha estat afegit.
# El poc que pot veure's del recipient apareix quasi com un pegot «pla i deixant transparentar el fons», com si hagués estat afegit, quan una de les claus de la pintura de Goya és la «planificació de cada detall anticipadament». Finalment, es considera falsa la signatura concisa al càntir.{{sfn|Garrido, Mena i WilsonBarea|2001}}
Linha 23 ⟶ 22:
== Referències ==
{{referències|2}}
== Bibliografia ==
| |||