Diferència entre revisions de la pàgina «Guifré el Pilós»

Ho he canviat quasi tot
m (Revertides les edicions de 85.192.108.17. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
(Ho he canviat quasi tot)
|
|}
'''Guifré I de Barcelona''', dit “el Pilós” o “el Pelós” (c. [[840]] - [[897]]), fou [[comte de Barcelona]], [[comte d'Osona]]<ref>Fou comte d'Osona de ''[[de iure]]'' des del [[878]], malgrat que [[de facto]] ho fou a partir del [[886]], quan repoblà el comtat</ref> i [[comte de Girona]] (878 - 897); [[comte d'Urgell]], [[Comte de Cerdanya|de Cerdanya]] ([[870]] - [[897]]) i també [[comte de Conflent]] ([[896]] - 897). Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis [[francs]], i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la [[Casal de Barcelona|dinastia comtal de Barcelona]] (''Guiffredus primus comes Barchinone''), tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França. Com a fundador de la dinastia comtal de Barcelona, ja des de l'[[edat mitjana]] els antics reis d'Aragó i comtes de Barcelona varen glorificar-ne i exaltar-ne la memòria, i el seu llinatge es mantingué per descendència directa de pare a fill durant cinc segles. Va morir a mans musulmanesmusulmans durant la [[Ràtzia de 897|ràtzia islàmica del 897]] i fou enterrat al [[monestir de Santa Maria de Ripoll]]. Els fets històrics i la llegenda es barregen en la seva biografia, recollida pels monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll en la saga catalana ''[[Gesta Comitum Barchinonensium]]''. Al llarg dels segles i seguint les antigues cròniques medievals dels reis d'Aragó, se n'ha glorificat la memòria servant el seu record i considerant-lo el fundador de [[Catalunya]], perquè ja des del [[1380]] fou anomenat «pare de la pàtria».<ref>[[Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246)]], fol. 27v: ''pater patrie vocabatur''</ref>
 
== El nom i raó del malnom ==
Usuari anònim