Orde de Fontevrault: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Disambiguated: BorbóCasa de Borbó
m Corregit: - 1792 vas ser + 1792 va ser
Línia 26:
El [[abadia de Fontevrault|monestir de Fontevrault]] va ser fundat per [[Robert d'Arbrissel]] cap al final de [[1100]] a la vall de [[Fontevraud-l'Abbaye|Fontevraud]] (prop de [[Saumur]], [[Anjou (França) |Anjou]]), amb la intenció d'establir-hi la comunitat d'homes i dones que havia anat formant-se al seu voltant arran de les seves predicacions a la regió. Aquestes persones volien seguir el seu ideal d'austeritat i perfecció de vida, en la línia de la reforma de la vida eclesiàstica de [[Gregori VII]].
 
Una de les peculiaritats majors del monestir, que va estendre's a totes les fundacions de l'orde, va ser que era una abadia "doble":<ref>Fontevrault va ser el primer dels pocs ordes que van adoptar comunitats dobles; les altres van ésser l'[[Orde de Sant Sulpici]] (1112), l'[[Orde de Sant Gilbert]], fundat el 1135, i l'[[Orde de Santa Brígida]], fundat el 1344. Els monestirs [[premonstratencs]], només entre 1120 i 1140, també tingueren comunitats dobles, i l'[[Orde de Montevergine]] comptà només amb un monestir doble.</ref> hi vivien, en llocs separats del mateix monestir, comunitats d'homes i de dones. La direcció del monestir corresponia a una [[abat|abadessa]], que manava tant sobre la comunitat femenina com sobre la masculina, la qual cosa era una novetat absoluta. Possiblement el fundador volia, en morir, assegurar la continuïtat de l'orde deixant-lo en mans de dones, ja que era més possible que les abadesses, per provinença i formació (normalment provenien de famílies riques i nobles) tinguessin millors qualitats que els homes. Efectivament, les 36 abadesses que tingué la casa mare de Fontevrault entre [[1115]] i [[1792]] vasva ser de famílies nobles o de la reial. L'abadessa de Fontevrault era la superior de l'orde, amb jurisdicció sobre les [[prior]]es de les altres fundacions.
 
L'hàbit dels monjos era negre, amb túnica, capa i caputxa; al davant i al darrere penjaven dues peces quadrades de roba anomenades roberts. L'hàbit de les monges era una túnica i cogulla blancs, caputxa, vel i faixa de llana negres.