4.039
modificacions
Diferència entre revisions de la pàgina «Casa Padellàs»
cap resum d'edició
m (Corregit: al public. Es > al públic. Es) |
|||
|
| peu_p =
}}
La '''Casa Padellàs''' (a vegades mal anomenada '''Casa Clariana-Padellàs''') és un palau privat d'estil [[gòtic tardà]], amb alguns elements renaixentistes en l'ornamentació
Formalment, consta de tres plantes ordenades a l'entorn d'un pati amb la seva escala i galeria, elements característics dels palaus gòtics barcelonins, com també la teulada sostinguda per columnes de pedra formant galeria.<ref name="w10">[http://w10.bcn.es/APPS/cat_patri/home.do# Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Barcelona]</ref> A una de les cantonades hi tenia una torre, avui rebaixada. Al segle XVIII s'hi obriren grans finestrals amb balcons.
A les col·leccions del Museu d'Història de Barcelona es conserven mostres dels antics paviments ceràmics de la Casa Padellàs, amb els escuts de Sabastida i Llull (una lluneta).
El 1584 la casa va passar a ser propietat de la familia Casamitjana. Un dels seus habitants fou el Conseller en cap de Barcelona [[Rafel Casamitjana i d'Erill]] (1651-1653). Per entroncament familiar amb els Casamitjana, durant el segle XVIII hi habità la familia Padellàs, de la qual rep el nom que s'ha mantingut fins al present.
Durant el període 1930-1931, i a causa de l'obertura de la [[Via Laietana]],<ref name="Gaceta Municipal de Barcelona">{{ref-publicació| cognom= FLORENSA I FERRER| nom = Adolf |enllaçautor=Adolf Florensa i Ferrer | article = La Barcelona que surge. Valoración del Barrio Gótico | publicació = [[Gaseta Municipal de Barcelona|Gaceta Municipal de Barcelona]] | lloc = Barcelona | exemplar = | data = 1950| pàgines = p. 629-633}}</ref> que posava en perill la seva conservació, es va traslladar, pedra a pedra, des de la seva original ubicació al carrer Mercaders fins a la [[plaça del Rei]] cantonada carrer del Veguer, on va substituir unes cases que es van considerar de menor interés arquitectònic.
D'aquesta manera la Casa Padellàs servia per completar de forma més sumptuosa el conjunt monumental de la Plaça del Rei, oferint un magnífic exemple de la intervenció contemporània al Barri Gòtic de Barcelona.
Les obres de reconstrucció i fonamentació en la nova ubicació de Plaça del Rei van comportar la troballa de les restes de la [[Bàrcino]] romana, de manera que es va decidir reedificar la Casa Padellàs sobre pilars exempts per tal de conservar-les. Les excavacions es van perllongar fins a l'any 1935. La Guerra Civil (1936-1939) va suposar una aturada dels treballs arqueològics, com també de la finalització de la reconstrucció de la Casa Padellàs.
Acabada la guerra, es va adoptar la decisió, reflectida en un acord municipal del 30 d'abril de 1940, de convertir la Casa Padellàs en la seu del [[Museu d'Història de Barcelona]]. El Museu va ser inaugurat tres anys després, el 14 d'abril de 1943, coincidint amb la celebració de les Festes Colombines al [[Saló del Tinell]] per commemorar els 450 anys de l'arribada de Colom a Barcelona.<ref name="Agust"/>
Abans de la fonamentació de la Casa Padellàs, Agustí Duran i Sanpere (Arxiu Històric de la Ciutat) va demanar autorització per excavar el subsòl de la zona, però li va ser denegada. La troballa d’una àmfora va fer que es revoqués la negativa i s’iniciés l’excavació sistemàtica del subsòl del solar, per a la qual cosa es va desfer els murs de formigó que ja s'havien alçat i es va intentar reparar els danys produïts.
Quant a les restes arqueològiques localitzades, destacà la localització, per primera vegada, del parament interior d’un sector del mur romà. A més, es posà al descobert un sector de la cara interior de la muralla, una part de
A més, es documentà part del que devia constituir una construcció termal, de la qual ens resta la piscina “natatio” del “frigidarium” i la zona de desguàs. L’existència de dipòsits i la posterior construcció d’unes termes en el sector, de les quals només resta la piscina del “frigidarium”, va fer pensar Agustí Duran i Sanpere en una casa de banys, ja que va considerar l'existència simultània de les restes del conjunt termal i els dipòsits de les instal·lacions prèvies industrials.
| |||