José María de Torrijos y Uriarte: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa l'article correcte a l'empresa |
m Corregit: - encara què a + encara que, a |
||
Línia 19:
Als deu anys fou admès com a patge del rei, assolint el grau de capità als 16 anys. El seu valor i patriotisme el portaren a distingir-se de manera notable durant la guerra de la [[Independència]], sent brigadier en acabar aquesta. Les seves idees liberals li ocasionaren ensurts i persecucions, veient-se reduït a presó el [[1817]], cosa que no fou obstacle perquè treballés de manera activa a favor de la [[revolució]] del [[1820]], i en la [[Guerra de la Regència d'Urgell]] al comandament de les tropes constitucionalistes, derrota a les tropes navarreses de [[Carlos O'Donnell y Anethan]] i pren el fort d'[[Irati]] el 12 de gener de [[1823]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Castañeda Delgado |nom=Paulino |títol=Las guerras en el primer tercio del siglo XIX en España y América |volum=vol.2 |url=https://books.google.es/books?id=RXEjAQAAIAAJ&q=torrijos+irati+1823&dq=torrijos+irati+1823&hl=ca&sa=X&ved=0CDQQ6AEwA2oVChMI7oCp8JOsyAIVRWkUCh1BxgZL |llengua=castellà |editorial=Deimos |data=2006 |pàgines=423 |isbn=8486379695}}</ref> i en iniciar-se l'era absolutista es resistí a [[Cartagena]], si bé no volgué adherir-se a la capitulació de [[Francisco Ballesteros]], no tingué més remei que cedir a la necessitat i negocià un conveni amb els generals [[Pierre Bonnemains]] i general [[Viment]] entregant-les la plaça el [[5 de novembre]] de 1823.
Fugint de les persecucions absolutistes emigrà a [[França]], passant des d'allà a [[Anglaterra]], on es guanyà la vida traduint algunes obres per a editors sud-americans. No deixà de conspirar ni un sol moment, i alendat per la revolució francesa de [[1830]], es traslladà a [[Gibraltar]] amb el propòsit d'esperar el moment favorable d'entrar a [[Espanya]] per enderrocar l'[[absolutisme]]. No el desencoratjà el fracàs de l'expedició de [[Francisco Espoz i Mina]], i després de llençar una proclama envià a [[Algeciras]], per a preparar l'opinió i el terreny, a uns confidents, que foren descoberts i arcabussejats; encara
Torrijos ja era l'únic emigrat que inquietava a la cort, i encara què a ell mateix i als refugiats a Gibraltar els contenia el record de les seves fallides temptatives, i l'escarment els hagués potser fer més prudents, {{Cita|Interessava a la cort, excitar la seva natural impaciència, segura que la precipitació els hauria de portar la seva ruïna. Aquest idea diabòlica trobà un digne intèrpret i executor en el governador militar de [[Màlaga]], el general [[Vicente Gonzáles Moreno]]. Fos el mateix Moreno el que entaulà i va mantenir correspondència sota el pseudònim de ''Viriato'' amb el general Torrijos, fos, d'acord i amb coneixement seu, un subjecte que s'anomenava ''Chinchilla'', fos un altre l'encarregat d'entendres directament amb aquell general per amarrar-li el llaç de la traïció amb el que hauria d'ésser pres, és inqüestionable que d'aquest ominós mitjà es valgueren els homes del govern de [[Francisco Tadeo Calomarde]] per incitar-lo a que escometés una empresa a la qual l'estaven impulsat temps ha, els seus patriotes desitjos i un afany ardent, inextingible, constant, d'enderrocar el despotisme que oprimia a Espanya i restituir a aquesta nació la seva llibertat. Per a tal efecte li donaven la màxima seguretat que tan bon punt posés el peu en sòl espanyol tot estaria preparat i llest per a prestar-li auxili i fer triomfar l'empresa: poble, autoritats, cossos d'exèrcit, recursos de tota mena.
| |||