Leopold Joseph von Daun: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - encara què no + encara que no |
|||
Línia 30:
'''Leopold Joseph von Daun''' ([[Viena]], [[24 de setembre]] de [[1705]] - [[5 de febrer]] de [[1766]]) fou un destacat militar austríac. Fou un hàbil capità i gran estrateg, malgrat que pecà del defecte d'excessiva circumspecció i se l'anomenà el ''Fabio Cuncactor austríac''.
Molt jove, ingressà en l'exèrcit, prenent part el [[1718]] en la d'[[Itàlia]] contra [[Espanya]], així com alguns anys més tard, en les campanyes d'Itàlia i del [[Rin]] ([[1734]]-[[1735]]). Figurà com a general major de la guerra contra [[Turquia]] ([[1737]]-39) i promogut més tard al grau de tinent general; lluità quan la [[Guerra de Successió Austríaca]], primer contra els prussians a [[Silèsia]] i després contra els francesos, a les ordes del príncep [[Carles de Lorena]]. Dirigí la segona silesiana i en les batalles de [[Batalla de Hohenfriedberg|Hohenfriedberg]] i [[Batalla de Soor|Soor]] l'ala esquerra de l'exèrcit, i el [[1745]] fou promogut al grau de [[Mariscal de camp|mariscal]]. Marxà llavors als [[Països Baixos]], dirigint en aquests les campanyes de [[1746]] i [[1747]], de manera fatal, encara
Nomenat ''feld-mariscal'' el [[1754]], caigué de sobte sobre [[Frederic II de Prússia|Frederic II]], vencent-lo completament en la [[batalla de Kolin]] ([[18 de juny]] de [[1757]]) i fent-lo evacuar la [[Bohèmia]]. Encarregat del comandament de l'exèrcit, després de la victòria dels prussians a [[Leuthen]] i la retirada del príncep Carles de Lorena, va vèncer als seus enemics a [[Batalla de Hochkrich|Hochkrich]] ([[14 d'octubre]] de [[1758]], però no pogué apoderar-se de [[Dresden]], davant l'energia del seu governador, el general [[von Schmettan]]. La campanya, no obstant, acabà amb la victòria de [[Maxen]] (batalla en la qual rendí apressà els 11.000 homes que constituïen el cos d'exèrcit prussià del general [[Finck]], l'any següent vigilà des del seu campament fortificat de [[Pirna]] al rei llavors ocupat en el setge de Dresden, seguí aquest en la seva marxa a la Silèsia i motivà amb les seves vacil·lacions la derrota de [[Ernst Gideon von Laudon|Laudon]] a [[Liegnitz]], de la mateixa manera que la seva perplexitat, davant els agosarats i insistents atacs de [[Hans Joachim von Zieten|Zieten]] li arravataren la victòria en la [[batalla de Torgau]] el ([[3 de novembre]] de [[1760]]). El [[1762]] assumí de nou el comandament de la Silèsia, conservant victoriós les seves posicions de [[Zobtenberg]], contra els esforços del Rei de Prússia, però no va poder impedir la pèrdua de [[Schweidnitz]].
| |||