Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: - Encara què, Marschner + Encara que Marschner
No havent assolit succeir a Weber com ardentment desitjava, passà a Leipzig en qualitat de director d'orquestra de teatre i allà va fer representar les òperes ''[[Der Vampyr]]'' ([[1828]]), ''[[Die Templer und die Jüdin]]'' (imitant l'''[[Ivanhoe]]'' de [[Walter Scott]], [[1829]]). El [[1831]] fou cridat coma director d'orquestra a [[Hannover]], on produí la seva més cèlebre obra, ''[[Hans Helling]]'' ([[1933]]). El [[1859]] fou pensionat amb el títol de director general de música.
 
La principal importància de Marschner està en les seves òperes, en les que hi trobà la seva primera continuació el [[romanticisme]] de Weber. Encara què,que Marschner té un temperament menys delicat que Weber, la seva música està verdaderament plena de moments efectius, però sempre molt sostinguts, i només les seves tres últimes obres citades han pogut conservar-se, mentre que les altres òperes, ''[[Der Holsdieb]]'' ([[1825]]), ''[[Lucrecia]]'' ([[1826]]); ''[[Des Falkners Braut]]'' ([[1832]]), ''[[Der Babu]]'' ([[1837]]), ''[[Das Schloss am Aetna]]'' ([[1838]]), ''[[Adolf von Nassau]]'' ([[1843]]), i ''[[Austin]]'' ([[1851]], resten oblidades.
 
A més, va escriure la música de ''Prinz Friedrich von Homburg'' de [[Heinrich von Kleist|Kleist]], ''Schón Etla'' de Kind, ''Ali-Baba'' de Hall, i moltes altres peces. Una òpera que es va trobar després de la seva mort, ''[[Hjarne]]'', fou cantada el [[1861]] a [[Frankfurt del Main|Frankfurt]]. Tampoc assoliren interessar gaire temps altres peces de música particular compostes per Marschner i tan sols s'escolten amb gust alguns cors d'homes ''(Zigeunerleben).'' El [[1877]] a Hannover se li aixecà una estàtua obra de l'escultor Hartzer.
1.114.979

modificacions