Al-Hàfidh (fatimita): diferència entre les revisions

Va designar hereu presumpte al seu fill Sulayman i el va nomenar visir; pero Sulayman va morir al cap de dos mesos de ser nomenat i llavors va ocupar el seu lloc un altre fill, Haydara. Un tercer germà de nom al-Hasan, descontent, va donar un cop d'estat, va matar a diversos caps militars i va formar un cos militar privat conegut com els ''Sibyan al-zarad'' (el joves escuders), assolint de facto el poder; però l'exèrcit no li va donar suport i forces militars es van presentar a palau demanant el cap d'al-Hasan; llavors al-Hafiz va fer enverinar al seu fill per mitjà del seu metge jueu. El càrrec de visir va passar aleshores a un armeni cristià de nom [[Bahram (visir)|Bahram]], que va formar un exèrcit amb armenis d'uns 20.000 homes, i no va tardar ena provocar una revolta entre els musulmans; el califa va llençar llavors contra Bahram al governador d'[[Ascaló]], Ridwan ibn Walakhashi, que havia estat desterrat per Bahram a Ascaló, però aquest el va enviar a la prefectura d'al-Gharbiyya. La població egípcia donava suport a Ridwan que com a governador d'Ascaló havia impedit l'entrada de l'exèrcit dels armenis a Egipte. Fort d'aquest suport va reunir forces a les que es van afegir els beduïns i va expulsar a Bahram del Caire; Bahram va poder sortir del país amb un salva conducte del califa, mercès a la intervenció de [[Roger II de Sicília]]. Ridwan va esdevenir visir.