Cavalleria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - l’Ordre de + l’Orde de
m Corregit: - insisteixen en glorificar + insisteixen a glorificar
Línia 87:
El món conceptual darrere dels ordes de cavalleria es va desenvolupar i difondre sobretot a través del mitjà literari. El romanç i la novel·la de cavalleries, principalment, van ser una eina clau per a la creació d’un codi ètic i d’una semàntica que es transmetria llavors a l’entorn cultural. La relació entre la realitat cavalleresca i el seu concepte literari és d’alimentació recíproca: si bé la literatura es basa en un principi en la realitat social, no la reflecteix tal com és sinó que la idealitza i mitifica, esdevenint així una font d’inspiració i un model per als cavallers contemporanis que s’hi volen veure reflectits. En un moment de crisis estructural de la societat, la literatura contribueix a la creació d’una fita ètica i d’un paradigma a imitar, aportant-nos no un retrat realista sinó una visió ideal.
 
[[:es:Johan_Huizinga|Johann Huizinga]], a la seva excepcional obra ''[[:es:El_otoño_de_la_Edad_Media|El Otoño de la Edad Media]],'' emfatitza aquesta idea i posa com a exemple alguns cronistes francesos dels segles XIV i XV; Froissart, Monstrelet, d’Escouchy, Chastellan, Olivier de la Marche, Molinet i d’altres autors insisteixen ena glorificar la virtut cavalleresca tot i que –en opinió de Huizinga- no acaben d’aconseguir-ho. Els escriptors de l’època empren la ficció cavalleresca amb la intenció d’embellir i crear un ordre enmig la crua realitat contemporània. Així doncs, segons el plantejament de Huizinga, l’ideal cavalleresc persegueix essencialment una finalitat estètica composta d’elucubracions morals sobre la pietat i la virtut.
 
Tot plegat ens ha de prevenir a l’hora de la lectura de la literatura cavalleresca. Com veiem, no és sensat prendre’s al peu de la lletra com si fos un document històric el que se’ns està narrant: no hem de perdre de vista que es tracta d’una sublimació i no del reflex de la realitat. D’altra banda, és veritat que d’aquesta conceptualització se’n poden sostraure trets de la realitat. [[Jean Flori]], als seus estudis sobre la matèria, subratlla el paper de la literatura de cavalleria a l’hora de mostrar-nos quines eren les grans qüestions que ocupaven els debats a la societat que els encabeix, les problemàtiques que es plantejaven i les seves respectives solucions. A més, la literatura també revela els valors ètics que pregonava l’alta societat de l’època, els quals tot sovint no coincideixen amb els de l’Església.