El Centre d'Esports Sabadell va aconseguir l'ascens a [[Primera divisió espanyola de futbol|Primera Divisió d'Espaya]] el 4 d'abril de 1943, després de guanyar al Sporting per 5-2 durant la lliga de promoció, en un partit arbitrat per [[Pedro Escartín]]. Els jugadors van anar a agrair el triomf a la [[La Salut (Sabadell)|Mare de Déu de la Salut]].{{sfn|Fité|1998|p=60-61}}
El seu primer partit a Primera va tenir lloc el 26 de setembre de 1943 a l'Estadi del Nervión, davant del [[Sevilla FC]]. El primer capità fou [[Luis Aranaz]] i el primer jugador ena marcar aen primera fou [[Joaquim Navarro i Perona|Joaquim Navarro]], tot i acabar perdent el partit per 5-2. El primer partit a Primera a la Creu Alta - i la primera victòria -va tenir lloc pocs dies després, el 3 d'octubre de 1943 davant del [[Granada C.F]], amb un 2-0. Aquella temporada van aconseguir la desena posició.{{sfn|Fité|1998|p=74}} La següent temporada acabaria molt malament i el Sabadell tornaria a la Segona Divisó. En general, durant la [[Guerra Civil Espanyola|postguerra]] el Sabadell fou un autèntic equip ascensor, combinant temporades a Primera i Segona Divisió. [[Juan Jugo Larrauri|Joan Jugo]], [[Vicenç Font i Mestres|Font]], [[Josep Bayo i Bernad|Josep Bayo]], [[Domingo Serra Marqués|Serra]], [[Alfred Espiga i Rovira|Espiga]], Vantolrà II, [[Patrocinio Ramón Gómez|Patro]], [[Juan del Pino Díaz|Del Pino]], [[Manuel Pallàs i Ferrer|Pallàs]], [[Pedro Rocamora Pacheco|Periche]], [[Joan Sans i Alsina|Joan Sans]], [[César Rodríguez]] i [[Juan Zambudio Velasco]] van ser els protagonistes d'aquella època. La temporada 1946-1947 aconseguí una meritòria cinquena plaça, just per darrere del [[FC Barcelona]] i per davant del [[Real Madrid CF]].
