Picentins: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - emprat tan en + emprat tant en |
m Corregit: - primer en esmentar + primer a esmentar |
||
Línia 22:
==Ètnia==
;Hipòtesi principal
El terme picentins era emprat tant en les fonts gregues antigues com en les llatines. Des del [[segle III aC]], després dels primers contactes amb els [[romans]], a les ètnies que habitaven el Picè se'ls aplicava l'adjectiu "picentins" (Picentes/Πίκεντες), emprat per exemple en els ''[[triomf|fasti triumphales]]''<ref>[[fasti|Fasti capitolins]], 268-267 aC</ref> i per [[Polibi]].<ref>[[Polibi]] "Històries", II 21,7; III 86, 8-10</ref> També se'ls va atribuir el significat d'«adoradors de [[Picus]]».{{sfn|Antonelli|2003|p=29}}{{sfn|Devoto|1951|p=124-125}}Dins l'àmbit literari el primer
Emprat en el sentit d'«habitants del ''Picenum''» es va fer servir des del segle I aC, per exemple en el ''De bello civili'' escrit per [[Juli Cèsar]].<ref>[[Juli Cèsar]] ''De bello civili'' I, 15</ref> Generalment és una ètnia la qui dóna nom al territori que ocupa, però alguns autors opinen que l'adjectiu es feia servir més per referir-se al territori ocupat que no en relació als seus habitants.{{sfn|Antonelli|2003|p=23}} Oswald Szemerényi, proposa un procediment invers, que el nom de l'ètnia "picentins" vingui derivat del "Picenum" a través d'una forma no atestada ''Picenetes''.{{sfn|Antonelli|2003|p=23}}<ref>Oswald Szemerényi, ''The name of Picentes'' en: "Sprache und Geschichte", ed.Festschrift für Harri Meier, Monaco, 1971, p. 531-544</ref> En la literatura historiogràfica contemporània és habitual utilitzar "picens" en lloc de "picentins", tot i que el mateix Giacomo Devoto va reservar el terme "picentins" a la civilització preindoeuropea arqueològicament provada que va haver al Picè (Estela de Novilara) i el de "picentes" o "picens" al poble itàlic esmentat en les fonts clàssiques.{{sfn|Devoto|1951|p=52-53}}
| |||