Juno: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - per tal d'accedir a + per a accedir a |
m Corregit: - consistia en fer + consistia a fer |
||
Línia 39:
===Juno Caprotina===
[[Fitxer:Fig Tree.jpg|thumb|150px|la figuera, arbre sagrat de Juno]]
El lligam entre els tres aspectes de Juno no tan sols es troba en la festa de la Lupercalia sinó també en la festivitat de la ''Nonae Caprotinae''. En aquesta data els romans lliures i les dones esclaves es barrejaven a l'esplanada de la figuera borda (en llatí ''caprificus''). La tradició consistia
L'origen d'aquesta celebració es remuntava als temps antics quan les branques de figueres bordes es collien per a plantar-les i fer créixer nous arbres, operació coneguda com la ''caprificatio''. En els primers anys de la ciutat, Roma va ser atacada pels [[Batalla de l'Àl·lia|gals]] i poc després els pobles del Laci van aprofitar per atacar ells també. El governant que hi havia en aquell temps, Livius Postumius, va proposar al senat que les mares i filles de les famílies més eminents es lliuressin als atacants a canvi de la pau. Mentre el senat debatia la qüestió, una esclava d'origen grec anomenada Filotis en grec i Tutela en llatí, va proposar de lliurar-se ella mateixa juntament amb altres esclaves fingint ser de família noble. Amb el consentiment del senat, van ser vestides amb roba elegant i guarnides amb joies. Els enemics les van acceptar i van celebrar una festa però quan estaven beguts i mig adormits, elles els van amagar les armes i Tutela es va enfilar dalt d'una figuera per donar el senyal als romans que els ataquessin. Aquelles esclaves van ser recompensades amb la llibertat i amb una paga vitalícia extreta de l'erari públic.<ref>[[Plutarc]] ''Camillus'' 33, ''Romulus'' 29; [[Varró]] ''Lingua Latina'' VI 18; [[Macrobi (gramàtic)|Macrobi]] ''Saturnalia'' I 11, 35-40</ref>
| |||