Ludwig Mies van der Rohe: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: edificis, al [[Illinois > edificis, a l'[[Illinois
m Corregit: - consisteix en centrar + consisteix a centrar
Línia 12:
Van der Rohe es va traslladar als Estats Units, on va ésser nomenat l'any [[1938]] director de la facultat d'arquitectura de l'Illinois Institute of Technology de [[Chicago]]. L'arquitecte alemany va desenvolupar durant el període comprès entre els anys [[1940]] i [[1956]] nombrosos projectes en aquesta ciutat, desls quals destaquen el nou campus de la universitat que dirigia, on van der Rohe fa ús dels materials més característics de la seva obra, l'acer i el vidre. També va ésser durant aquest període, quan va projectar una de les seves obres més emblemàtiques, la Casa Farnsworth, situada a un prat d'Illinois. Aquest edifici, amb façana de vidre i amb planta totalment diàfana i aixecada del terra, destaca per la seva simplicitat i la seva harmonia amb l'entorn natural que l'envolta.
 
Entre els anys [[1948]] i [[1951]], va aconseguir aixecar els seus primers gratacels. Aquests van ser uns edificis residencials construïts a Chicago, on l'arquitecte va usar el mètode del mur cortina, que consisteix ena centrar les càrregues estructurals al nucli de l'edifici i poder crear, d'aquesta forma, una façana íntegrament de vidre. Uns anys més tard, va construir el seu gratacel més emblemàtic, el [[Seagram Building]] de [[Nova York]], on va perfeccionar el mètode del mur cortina. Aquest edifici es considera el precursor de tot un sistema constructiu.
 
Anys més tard, Mies va tornar a construir a Alemanya. L'any [[1968]], va aixecar la Galeria Nacional de [[Berlín]], on va emprar novament el vidre i l'acer com a principals material