Balduí II de Jerusalem: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: en un ala > en una ala
m Corregit: -s'havia fet amb el poder +havia assolit el poder
Línia 22:
Reunint a tots els cavallers croats, Balduí va enfrontar als seljúcides a la batalla d'Azaz l'[[11 de juny]] de [[1125]]. Amb una hàbil maniobra, l'exèrcit croat, inferior en nombre, va aconseguir la victòria; quinze ''amirs'' turcs i milers de soldats van morir i els croats van fer un botí considerable. Balduí va aprofitar per pagar el seu rescat i alliberar als ostatges de [[Kharpert]].
 
El 1126 va intentar conquerir [[Damasc]] amb ajut dels templaris, però fou rebutjat per [[Tughtegin|Tughtekin]]. A Alep, el mameluc Khutlugh s'havia fet ambassolit el poder pel seu propi compte però els seus súbdits no van tardar a revoltar-se contra la seva tirania i es van disputar la ciutat l'ortúquida Sulayman, i el seljúcida Ibrahim ibn Ridwan. Balduí va intentar aprofitar aquest conflicte per apoderar-se de la ciutat però se li va avançar l'atabeg de Mossul [[Imad al-Din Zengi]] que va entrar a Alep amb el suport de la població.
 
Balduí es va posar malalt el 1131 i va morir el [[21 d'agost]] sent enterrat a l'església del Sant Sepulcre. Va nomenar la seva filla [[Melisenda de Jerusalem|Melisenda]] ''filio regis et regni Jerosolimitani haeres'' (filla del rei i hereu del regne de Jerusalem) destacant per sobre d'altres nobles i clergues cristians en ocasions cerimonials, incrementant l'associació amb el seu pare en els documents oficials, fins i tot en l'encunyació de moneda, la concessió de feus i altres formes de mecenatge, i en la correspondència diplomàtica. Balduí va educar la seva filla com a digne successor amb el suport de la ''[[Haute Cour]]'', una mena de consell reial comprenia la noblesa i el clergat del regne.