Àhmad Sanjar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja, replaced: conegut com '' → conegut com a '' AWB |
m Corregit: - qual es va fer de fet amb el + qual va aconseguir de fet el |
||
Línia 14:
Mu'izz al-Din Ahmad Sanjar governava el Khorasan i la Transoxiana des de feia més de vint anys i no pensava ser el vassall del seu nebot Mahmud al que no va reconèixer com a sultà suprem (al-Sultan al-Muazzam). Va marxar cap a l'Iraq i infligí una derrota sagnant al seu nebot que va fugir a [[Saveh]], lloc fortificat i segur prop d'on s'havia lliurat la batalla. Sandjar va marxar aleshores a Bagdad i Mahmud es va veure obligat a tractar amb el seu oncle. Va enviar al seu visir per negociar; després d'un primer acord, es va entrevistar ell mateix amb Sandjar i va obtenir continuar sent sultà de l'Iraq amb la condició que el nom del seu oncle fos pronunciat abans del seu durant a la [[khutba]], sent reconegut com a Sultan al-Muazzam, i era designat hereu del seu oncle.<ref name="early">{{en}} [http://books.google.fr/books?id=DDYIAAAAQAAJ The modern part of An universal history, 1780]</ref> El califa abbàssida [[al-Mustarshid]] va concedir a Ahmed Sanjar el títol de "Comanador dels creients". Les províncies de Mazanderan i Kumis, i la vila de Rayy, foren llavors cedides a Sandjar. que era reconegut com a shina (governador militar) de Bagdad. El 1126 el seu visir Muin al-Din Mukhtass al-Mulk feia la guerra al Kuhistan contra els ismaïlites<ref>el 1127 fou assassinat, com a revenja, per un sectari</ref>
El [[1128]], Ala al-Din Atsiz va succeir al seu pare Kutb al-Din Muhammad com a xa de [[Khwarizm]]. Encara que vassall de Sanjar, Atsiz ambiciona una certa autonomia. El 1129/1130, Sanjar travessa el [[Amudarià|Jihun]] (Amudarià) per reprimir al khan governador de [[Samarcanda]] que es negava a pagar el tribut.<ref> L'Enciclopèdia de l?islam explica que va anar en ajut del khan, ja vell, l'autoritat del qual defallia </ref> Després d'un setge vigorós la ciutat es va rendir. Sanjar el va destituir de les seves funcions, li va perdonar la vida i el va reemplaçar per un dels seus esclaus. El xa governador però aconseguí poc després recuperar el favor de Sanjar que el va restablir en les seves funcions anteriors (fins que el 1132 va posar al tron a Mahmud, el tercer fill d'Arslan Khan Muhammad i de Terken Khatun, germana de Sandjar).<ref name="early" /> El 1131 va morir Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah i els seus germans Masud, Toghril II i Saldjuk van disputar la successió al jove fill del difunt, Dawud I o [[Daud I ibn Mahmud]] i el van derrotar però no es van posar d'acord en quin dels tres seria sultà i van sotmetre la qüestió a Sandjar que va designar a Toghrul II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, el qual
El 1133, Ahmad Sanjar i Atsiz van fer una campanya conjunta a Transoxiana .<ref name="cambridge" /> Atsiz infligí una severa derrota als cumans o quiptxaqs.<ref>{{en}} [http://books.google.fr/books?id=lodSckjlNuMC&pg=PA146&lpg=PA146&source=web&ots=OMnfFZTzr0&sig=G9oqKYSdJWwpPlMfpXymnSjZ1hA&hl=fr#PPA75,M1 ''History of Civilizations of Central Asia''] per Ahmad Hasan Dani, Vadim Mikhaĭlovich Masson, János Harmatta, Boris Abramovich Litvinovskiĭ, Clifford Edmund Bosworth, 1999, ISBN 81-208-1409-6</ref> i prengueren la fortalesa de [[Djand|Jand]].<ref name="jand">'''Jand''', '''Djand''' o '''Jend''': ciutat destruïda «situada sobre les ribes de la [[mar d'Aral]] i del [[Sirdarià]]» però impossible de situar exactament ja que les ribes de la mar d'Aral i les del curs del Sirdarià han canviat</ref>
| |||