Revisió del 22:00, 14 abr 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: -caure a mans +caure en mans ← Edició anterior		Revisió del 22:06, 6 maig 2016 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: - 714, fent-se amb el + 714, assolint el Edició següent →
Línia 20: == L'Edat Mitjana == L'any [[711]] els [[islam\|musulmans]] envaeixen la [[península Ibèrica]] i arriben a la [[vall de l'Ebre]] l'any [[714]], ~~fent-se amb~~assolint el poder. Però la seva implantació no arribarà a la zona [[Pirineu\|pirinenca]], sinó que s'hi limitava a cobrar tributs i doncs hi deixaren una petjada limitada.<ref name=GECHA>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0004628 GEC:Història d'Aragó]</ref> Mentre a les valls pirinenques es van formar petits comtats ([[Comtat de Ribagorça\|Ribagorça]], [[Comtat de Pallars\|Pallars]], [[Sobrarbe]]), recolzats pels reis [[francs]], a la resta del territori es van assentar els [[islam\|musulmans]]. Aquests, dintre de l'[[Emirat de Còrdova]], van formar la [[Marca Superior]], amb capital a [[Saraqusta\|Saragossa]]. Durant l'[[Emirat de Còrdova\|Emirat]] i el [[Califat de Còrdova\|Califat]] aquesta ciutat va créixer. En morir [[Almansor]] el califat es va desintegrar després de crear el seu propi regne: la [[Taifa de Saragossa]], que va dominar el centre i sud de la Franja al segle [[Segle XI\|XI]], ja fos directament, ja fos a través de les seves taifes satèl·lits de [[Taifa_de_Lleida\|Lleida]] i [[Taifa de Tortosa\|Tortosa]]. L'any [[1043]], al nord, el [[Comtat de Ribagorça]], que havia estat vinculat a vegades amb el seu veí de [[Comtat de Pallars\|Pallars]], a la mort del comte [[Gonçal I de Ribagorça\|Gonçal]] va ser heretat pel rei d'Aragó, el seu germà [[Ramir I d'Aragó\|Ramir I]]. A finals del segle [[Segle XI\|XI]], a la mort del rei taifa de Saragossa [[Al-Muqtadir de Saragossa\|al-Muqtadir]] (que va reinar entre [[1046]] i [[1081]]) aquesta va començar una situació de declivi, i van caure en mans del rei d'Aragó, [[Alfons I d'Aragó\|Alfons el Bataller]], diverses places fortes, com [[Montsó]] ([[1089]]) o [[Tamarit de Llitera]] ([[1104]]). L'any [[1118]] el rei [[Alfons I d'Aragó\|Alfons]] [[Setge de Saraqusta (1118)\|prenia Saragossa]] i gran part del seu [[Emirat de Saraqusta\|regne]], que va haver de lluitar per mantenir davant els [[Dinastia almoràvit\|almoràvits]], que havien conquerit la resta de [[taifes]] de la [[península Ibèrica\|península]]. És per això que, tot haver conquerit [[Mequinensa]] ([[1133]]), es va perdre dos anys després.

Història de la Franja de Ponent: diferència entre les revisions