Diferència entre revisions de la pàgina «Menorca sota domini britànic»

m
Corregit: - Napoleó es feia amb el + Napoleó assolia el
m (Corregit: - sempre del consentiment + sempre el consentiment)
m (Corregit: - Napoleó es feia amb el + Napoleó assolia el)
Stuart per motius de salut va tornar a Anglaterra a mitjan 1799, sent substituït pel general St. Clair Erskine. El nou governador va reclamar la presència a Menorca de la flota britànica al comandament de l'[[almirall Nelson]] que es trobava a Sicília després d'haver derrotat als francesos a la batalla d'Abukir. Nelson va enviar sis [[navili de línia|navilis de línia]] al comandament de l'almirall Thomas Duckworth i després va acudir ell personalment a l'octubre de 1799, allotjant-se durant la setmana que va estar a l'illa a la ''Golden Farm'' ('Quinta d'Or') —que en l'actualitat constitueix un dels principals atractius turístics de l'illa—. Poc després St. Claire Erskine va ser substituït pel general Henry Edward Fox, qui en ser nomenat comandant de les forces britàniques en el Mediterrani va traslladar la seva caserna general a l'illa de [[Illa de Malta|Malta]].
 
Per aquestes mateixes dates Napoleó es feia ambassolia el poder de la [[República Francesa]] després del cop d'estat del 18 de novembre de 1799. A l'any següent Napoleó obtenia enfront de l'[[Imperi Austríac]] dues ressonants victòries —[[batalla de Marengo]] i [[batalla de Hoenliden]]— el que va obligar a l'emperador a signar la [[Tractat de Luneville|Pau de Luneville]] al febrer de 1801. Llavors Napoleó li va proposar posar fi a la guerra a la Gran Bretanya, que s'havia quedat sola en la lluita contra la França revolucionària i que, com aquesta, estava esgotada després de deu anys de guerra. El [[Tractat d'Amiens|tractat de pau]] es va signar a l'ajuntament de la ciutat francesa d'[[Amiens]], el 27 de març de 1802. Segons l'estipulat en el Tractat la [[Monarquia d'Espanya]] de [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]], aliada llavors de Napoleó, va recuperar la sobirania sobre Menorca, a canvi que l'illa [[Mar Carib|del Carib]] de [[Illa de Trinidad|Trinidad]], conquerida pels anglesos el 1797, passés a domini britànic.
 
Menorca en tornar a la sobirania espanyola va perdre les seves institucions d'autogovern i en el seu lloc es va imposar el centralisme a través de Palma; el català va deixar de ser la llengua oficial per ser-ho el castellà; va ser suprimida la llibertat de comerç i Maó va deixar de ser un port franc; els menorquins van perdre l'exempció de servir a l'Exèrcit i a la Marina que havien conservat, no sense dificultats, sota la dominació britànica; i en desaparèixer la flota britànica va tornar l'amenaça dels pirates berbers del nord d'Àfrica. En la tasca de la castellanització va destacar el bisbe Juano, que va arribar a l'illa el 1803 amb la missió de recristianitzar als menorquins que estarien presumptament «contaminats» pel contacte amb els «heretges» anglesos.
1.134.007

modificacions