Musafírides: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - matar el oncle de + matar l'oncle de
m Corregit: - que s'havia fet amb part + que havia assolit part
Línia 96:
Marzuban va passar a l'Azerbaidjan on des del [[926]] els sadjides havien començat la descomposició del seu poder enfrontats amb el cap [[kharigita]] kurd Daysam ben Ibrahim, i el [[Gilànida]] Lashkari ben Mardi, suportats alternativament pel Ziyàrida Wushmgir. Lashkari va morir en lluita a Armènia i Daysam fou traït pel seu ministre Abul Kasim Ali ben Djafar, que es va aliar amb Marzuban (que com ell era [[batinita]], una branca [[ismaïlita]]). Marzuban es va apoderar de [[Tauris]] (Tabriz) i [[Ardabil]] i finalment va obligar a Daysam a rendir-se (va rebre un petit feu al Tarum). Marzuban va estendre el seu domini cap al nord, fins a [[Derbent]] incloent l'[[Arran]]. El [[943]] els russos van arribar a la regió de l'Arran i es van apoderar de [[Bardaa]] on van romandre quasi un any. Després va haver de lluitar contra l'[[hamdànida]] de [[Mosul]], Abu Abd Allah Husayn ben Said ben Hamdan, i el seu aliat, l'emir kurd [[hadbhànida]] Djafar ben Shakuya, que havia arribat fins a [[Salmas]], que finalment fou cridat a Mosul pel nou emir Nasir al-Dawla. El [[946]] el [[Buwàyhida]] Rukn al-Dawla va ocupar [[Rayy]] (que es disputaven els Ziyàrides i els [[Samànides]]). El [[947]] Marzuban va iniciar la guerra contra els buwàyhides però Rukn al-Dawla va rebre reforços d'altres prínceps de la nissaga i el [[949]] el va derrotar prop de Kazwin, i va quedar presoner essent tancat a la fortalesa de Summirim (al [[Fars]]). Els seus caps militars van alliberar al seu pare Muhammad i van ocupar Ardabil mentre Wahsudan continuava retenint Shamiran. Muhammed, que tenia un caràcter difícil, aviat es va barallar amb família i caps militars i fou enderrocat per Wahsudan i tancat altra vegada a una fortalesa esmentada com Shisagan. El Buwàyhida Rukn al-Dawla va enviar contra els musafírides a l'Azerbaidjan a Muhammad ben Abd al-Razzak, ex governador samànida de [[Tus]], ara al seu servei. Daysam va ocupar Ardabil i Wahsudan li va reconèixer i va buscar la seva aliança, però Daysam fou derrotat per Abd al-Razzak, que, disgustat per les intrigues contínues, es va retirar a Rayy, amb lo que Daysam va poder recuperar Ardabil però llavors fou atacat pel seu aliat Wahsudan, que va enviar contra ell a Ali ben Mishki, i va haver de fugir a territori dels [[Ardzruni]] del [[Vaspurakan]]. El [[953]] Marzuban es va escapar de la presó i va recuperar tot els seus dominis gràcies al suport dels caps militars. El [[955]] Daysam, després de peregrinar a [[Mosul]], [[Bagdad]] i [[Alep]], va tornar amb un exèrcit i va ocupar Salmas on va fer la ''[[khutba]]'' (oració) en nom de Sayf al-Dawla d'Alep. Marzuban va sufocar una revolta a Derbent i va marxar contra ell, que va fugir altre cop al Vaspurakan, però fou entregat a Marzuban per orde del rei d'aquest país. En aquest moment eren tributaris de Marzuban els prínceps de [[Xirvan]], d'Abkhaz (territori al nord de Shirwan i no pas Abkhàzia), [[Shaki (Azerbaidjan)|Shakki]], Gurziwan-Saghiyan (a l'oest de Shirwan), [[Siunia]] Oriental, Ahar, Wazarkan (ambdós al nord-est de Tabriz), Khizan (al nord de Baku), Vaspurakan, els [[bagràtides]] d'Armènia i els prínceps (probablement armenis) de [[Khashen]] a l'oest de [[Bardaa]]. Va morir el desembre del [[957]].
 
Va deixar hereu al seu germà Wahsudan però es va oblidar d'anul·lar el testament a favor dels seus tres fills grans Djustan, Ibrahim i Nasir (el petit Kay Khusraw ben Marzuban no hi fou inclòs). Els caps militars van reconèixer a aquestos fills. Djustan finalment fou reconegut com a únic emir però només li va interessar el seu harem. El general Djustan ben Sharmazan es va revoltar a [[Urmia]] i va proclamar a Ibrahim, amb el qual va ocupar [[Maragha]]. El [[960]] es va rebel·lar a [[Gilan]] el nét del califa Al-Muktafi, de nom Ishak ben Isa, que es va proclamar califa amb el nom d'Al-Mustadjir billah, però Ibrahim i el general Djustan el van derrotar el Mukan ([[Mughan]]). Wahsudan va donar suport a Nasir, el tercer germà (que fins llavors era favorable a Djustan que romania senyor d'una part dels dominis). Djustan i Nasir van anar a Shamiran convidats per Wahsudan, però allí foren traïdorament empresonats i Wahsudan va enviar a l'Azerbaidjan al seu fill Ismail ben Wahsudan. Mentre Ibrahim, que governava a [[Dwin]], a [[Armènia]], va simular un atac a Shamiran el [[961]] i Wahsudan va fer matar els presoners. Però Ismail va morir a Ardabil i Ibrahim va poder reunificar les possessions musafírides i va atacar Shamiran, d'on Wahsudan va fugir cap al [[Daylam]]. Però el seu general Sharmazan ben Mishki va derrotar a Ibrahim, que, abandonat pel seu exèrcit, va haver de refugiar-se amb el seu cunyat buwàyhida Rukn al-Dawla (casat amb una germana). Així Wahsudan tornava a recuperar el poder però Rukn al-Dawla va donar un exèrcit a Ibrahim sota comandament del seu ministre Ibn al-Amid, que va reinstal·lar a Ibrahim i el va ajudar a sotmetre els kurds i a Djustan ben Sharmazan que s'havia fet ambassolit part del poder i Wahsudan només va conservar el Tarum, [[Zandjan]], [[Abhar]] i [[Suhraward]] (els tres districtes darrers conquestes que havia fet Wahsudan); potser inclòs va perdre Tarum per algun temps. Ibn al-Amid fou cridat a Rayy i els afers van començar a anar malament. Vers el [[979]] Ibrahim fou enderrocat pels emirs [[rawwàdides]] que governaven a [[Tauris]] o Tabriz. Abul Haidja ben Ibrahim va conservar el poder a Dwin (a l'única font armènia disponible, Esteve Asolik, l'esmenta com Ablhadj Delmastani) i va fer una expedició a Armènia el [[892]] cridat pel rei Mushel de [[Kars]], però fou rebutjat per profanar esglésies; llavors va ser derrotat per Abu Dulaf al-Shaybani (a Esteve Asolik Abutlup), emir de [[Goltn]] (amb capital a Orduad o [[Ordubad]]) que va ocupar Dwin. El rawwàdida Abul Haidja Husayn (a [[Esteve Asolik]] se'l esmenta com Abhladj ben Rovd, emir de l'[[Atrapatakan]], és a dir de l'[[Atropatene]]), va derrotar a Abu Dulaf i li va prendre Salar, Goltn amb Ordubad i Dwin el [[987]]. Abu Dulaf va anar a Armènia i Bizanci buscant ajuda per recuperar el poder fins que fou assassinat pel seu criat quan era a la província armènia d'[[Uti]].
 
Wahsudan va retenir amb problemes el poder a Tarum i a les conquestes que havia fet a la regió (Zandjan, Abhar i Suhraward) i va morir el [[966]]. El seu fill Ismail ben Wahsudan el devia succeir. El [[989]] va morir el seu germà Nuh ben Wahsudan i va deixar un fill infant de nom probablement Djustan. L'emir buwàyhida Fakhr al-Dawla va anar a Shamiran, la va ocupar i va deposar al jove Djustan i es va casar amb la seva mare i viuda de Nuh. A la mort de Fakr al-Dawla, un jove emir de nom Ibrahim ben Marzuban ben Ismail ben Marzuban, que era nét d'Ismail ben Wahsudan i besnét de Wahsudan, es va apoderar de la fortalesa de [[Sardjihan]] i del Tarum i va restablir el domini familiar que va engrandir notablement i el [[1020]] dominava Kazwin. El [[1022]] Mamhmud de [[Gazni]] va ocupar Rayy i va enviar contra els musafírides al daylàmita Kharamil, però no va obtenir resultats i Mahmud va retornar al [[Khorasan (província del Califat)|Khurasan]] el [[1029]]; però el fill de Mahmud, Masud, després de provar-ho militarment, va capturar a Ibrahim mitjançant un parany. Però el fill d'Ibrahim, anomenat "el Salar de Tarum" va conservar Sardjihan, i el [[1037]] dominava altre cop els dominis paterns. Aquest fill era probablement el mateix Djustan ben Ibrahim del que parla amb elogi el viatger i historiador Nasir-i-Khusraw el [[1045]], i que diu que portava els títols de "Marzuban al-Daylam Gil-i-Gilan (Djil-i-Djilan) Abu Salih mawla amir al-muminim".