1.141.440
modificacions
m (Corregit: - la Península ibèrica es + la península Ibèrica es) |
m (Corregit: - va fer amb la + va apoderar de la) |
||
Part del tresor de Guarrazar va ser trobat per casualitat. L'any 1858 hi va haver unes pluges torrencials que van causar l'erosió del terreny on estava l'església del monestir de Santa Maria de Sorbaces, a [[Guadamur]],<ref name=Silva> {{ref web|url=http://www.liceus.com/cgi-bin/aco/ar/06/0608.asp.|llengua=castellà|consulta= 29 de desembre de 2015|títol=El Arte Visigodo. Tesoro de Guarrazar| cognom=Silva Santa-Cruz|nom=Noelia}}</ref> localitat distant 11 kms.de [[Toledo]]. Havia estat ocultat en dues caixes revestides de [[formigó]] romà, que tenien una profunditat d'1,60 m i deixaven un buit en quadre de 0,75 m, al costat del sepulcre d'un prevere anomenat Crispinus.<ref name=Silva/>
Cadascun dels dipòsits va tenir un trobador distint. Va ser el primer Francisco Morales, pagès de 40 anys, qui va desarticular moltes de les joies i va vendre fragments i components en viatges freqüents als obradors d'argenters toledans. El francès A. Herouart, professor a Toledo i amic de Morales, va adquirir les joies que aquest encara tenia en el seu poder i es va
El segon lot va patir també continuats minves per vendes del seu descobridor, Domingo de la Cruz. Al març de 1861, davant la dificultat de donar sortida a les seves joies, va optar per obsequiar a la reina [[Elisabet II d'Espanya|Elisabet II]] les dues joies que li quedaven, i entre elles la corona de [[Suintila]].{{sfn|Amador de los Rios|1861|Introducció}}
|