Colònia del Senegal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - rei legitim de + rei legítim de |
m Corregit: - El propi Abdoul-Boubakar + El mateix Abdoul-Boubakar |
||
Línia 125:
Els darrers mesos de Brière de l'Isle van veure una expedició militar al Futa Toro; es va construir una posició militar a [[Aéré]] sobre el marigot de Doué on va quedar una petita guarnició. Dos petits estats, el [[Lao]] i l'[[Irlabe]], entre Saldé i Aéré, s'havien independitzat del Futa Toro el 1877 i havien demanat el protectorat francès; però el principal país seguia sent hostil als francesos sota el govern d' Abdoul-Boubakar que tenia el suport de la tribu dels bosseiabes (francès bosséïabés). Louis Ferdinand de Lanneau va ser el nou governador des de l'abril de 1880.
Com que la gent d'Abdoul-Boubakar va cremar alguns pals del telegraf entre Saldé i Bakel, es van enviar tropes contra ell (març de 1881) dirigides pel comandant Pons, que van acampar a Oréfondé; una columna va lliurar un combat a Mbirboyan (lloc d'un combat el 29 de juny de 1862) en el que foren derrotats però que va salvar a la resta de l'expedició; van morir el capità de spahis Badenuhyer i altres oficials (tinent Fouet, veterinari indígena Mohamed Aouchane) i 18 spahis; només va sobreviure el tinent Lompré i alguns spahis. El comandant Pons en revenja va cremar 30 pobles i els caps locals es van sotmetre. El
El 1882 es va produir una revolta al [[Casamance]] dirigida pel cap Sounkary el qual va atacar la guarnició de Sedhiou que va quedar assetjada. El febrer el capità de fragata Jacquemart va sortir de Gorée amb 200 homes en ajut dels assetjats. Sounkary fou derrotat fàcilment i va haver de fugir.
| |||