Emirat d'Adrar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - consistir en fixar + consistir a fixar
m Corregit: - els propis Idayshilli + els mateixos Idayshilli
Línia 63:
Les qualitat guerreres de la gent d'Adrar es va manifestar contra els Awlad Dalaim que dominaven encara el [[Sahel]] entre l'Adrar, el [[Saguia el Hamra|Saguia el-Hamra]] i l'oceà. Els Awlad Dalaim van lluitar constantment contra Adrar. Brahim Ould Khalil, xeic dels Oulad Dalaim, fou mort per gent d'Adrar el 1882; l'any 1883 es va signar una treva que va suposar el retorn a l'emir d'alguns coses obtingudes per saqueig. Els Oulad Dalaim estaven amenaçats al nord pels Regaybat (Regüeïbat) i els Oulad Busba. La influència de l'emir es va estendre cap a l'[[Oued Noun|oued (wadi) Noun]] on Dahman Ould Beirouk exercia una autoritat incontestada. El 1880 el sultà del [[Marroc]] va enviar a l'emir (aleshores acampar a Terouaka) una delegació que li va portar regals i una carta d'investidura i de felicitació; els espanyols van enviar una missió el 1886 quan l'emir era a la Kédia d'Idjil, que va tenir una breu entrevista amb l'emir i es van planejar relacions comercials amb les factories espanyoles.
 
Els Idayshilli, que des de la creació de l'emirat eren una tribu zenaga però eren potents demogràficament i militarment estaven dirigits per Shaykh Ould Nwaysri, i van voler aprofitar la crisis successòria (vers 1860-1870) per restaurar la seva autonomia i esdevenir un poder polític separat (tot i que no tenien gaire unitat); una sèrie de morts manipulades per l'emir i pels qaylan (especialment Braḥim Ould Mageyya) junt amb complexos equilibris polítics dins els propismateixos Idayshilli van culminar amb l'assassinat de Shaykh Ould Nwaysri a la pròpia tenda de l'emir i amb la complicitat d'aquest.
 
El 1888 les pluges foren molt abundants al Sahel i els Oulad Yahia Ben Othman i un gran nombre de marabuts i tributaris van anar al Zemmour i van arribar tot seguit a l'Imrikli on la collita d'ordi i blat permetia a les tribus constituir reserves per uns quants anys. Mentre l'emir estava en regions llunyanes, un notable de nom Cheikh Ould el Aroussi va matar d'un tret a un Trindarin (de la tribu Awlad Trindarin) que protestava contra certs abusos. Amb l'excusa de que l'incident s'havia produït prop del campament de l'emir, els Oulad Ghailan, van voler saquejar els campaments del Oulad Delim (dels Aroussi) establerts a la rodalia però l'emir s'hi va oposar i va obligar als Delim a pagar una indemnització i va agafar a un parent de l'assassí al que va lliurar als parents de la víctima que li van aplicar el talió. Coneixent l'odi dels Ahel Bellao (dels Regueibat) contra els Oulad Delim en general i els Loudeïkat en particular, els va orientar contra aquests darrers en una guerra tribal que va acabar el 1890 amb la derrota dels Oulad Delim al combat d'al-Araida. Els Oulad Delim van perdre els seus tributs procedents dels Oulad Tidrarine i els Oulad Abdel Ouahed.