Atabeg: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - seljúcida del Iran fou + seljúcida de l'Iran fou
m Canvis menors, neteja, replaced: segle XIII → {{segle|XIII}} (2), segle XII → {{segle|XII}} (3), si bé → tot i que , viuda → vídua AWB
Línia 2:
 
== Origen ==
La primera vegada que se sap del cert que fou utilitzat ho fou pel sultà [[Malik Shah]], que com que va pujar molt jove al poder va donar el ''lakab'' (títol) d'atabeg al seu visir (iranià i no turc) Nizam al-Mulk, que equivalia a dir que li delegava la seva autoritat com si fos el seu pare, sitot i que per les característiques posteriors dels atabegs com a caps militars i turcs, aquest títol degué ser una excepció. Anteriorment s'esmenta a l'obra ''Akhbar al-dawla al-saldjikiya'' que [[Alp Arslan]], quan era molt jove, i encara vivia el seu pare, tenia un atabeg de nom Kutb al-Din Kulsai (Kizil Sari?) però el testimoni no és prou aclaridor de l'existència del càrrec.Després de la mort de Malik Shah el títol apareix a totes les branques de la dinastia fins i tot a [[Sultanat de Rum|Rum]].
 
[[Barkyaruk]], encara viu el seu pare, va tenir com atabeg i com a preceptor (''murabbiyun'') al ''djandar'' Gümüshtakin. Després Barkyaryk va nomenar atabegs pels seus germans [[Sandjar]] i Muhammad quan els va donar feus, i abans de morir en va nomenar un pel seu fill [[Malik Shah II]]. Al mateix tempos el seu oncle [[Tutush I]] ibn Malik Shah, que tenia en feu Síria nomenava atabegs pels seus fills Rudwan o Ridwan d'[[Alep]] i Dukak de [[Damasc]].
Línia 9:
 
== Funció ==
Els atabegs segueixen esmentats tot el {{segle |XII}} i al {{segle |XIII}}, però sense poder agafar influència fins que els sultans foren posats sota protectorat mongol, i fou llavors quan van sorgir atabegs influents com Djalal al-Din Karatay, però controlat per un consell d'alts dignataris que no permetia a un sol atabeg tenir el poder. Tots els atabegs sortien de la categoria dels militars, generalment esclaus o d'origen esclau. Quasi sempre, si n'hi havia, els atabegs es casaven amb la vídua del príncep difunt i mare del príncep sota custòdia i així per exemple [[Zahir al-Din Tughtegin]], atabeg de Damasc es va casar amb la mare de Dukak.
 
Les seves funcions eren la participació total al govern que l'eximia de funcions inferiors, encara que podia ser substituït per un altre atabeg. Una vegada el príncep era major l'autoritat de l'atabeg desapareixia i esdevenia un conseller. Quan un atabeg no es conformava amb això la situació podia acabar malament amb l'execució de l'atabeg o amb el trencament. Però progressivament la posició dels atabegs va anar guanyant força. Al {{segle |XII}} els atabegs van suplantar les funcions del príncep; aquest, obligat a tenir un cap militar més poderós que ell mateix, però nominalment sotmès, el nomenava com atabeg d'un dels seus fills menors. Quan s'aixecava un pretendent també tenia un atabeg pretendent.
 
Finalment el càrrec va esdevenir hereditari; a Damasc [[Zahir al-Din Tughtegin]] va prendre el poder efectiu al morir Dukak sense hereu; a mitjan {{segle |XII}} els atabegs de l'[[Azerbaidjan]] ([[Ildegízides]], originats en [[Ildegiz]] atabeg del sultà Arslan) van formar una dinastia; a [[Mossul]] el sultà fou eliminat pels hereus de l'atabeg [[Imad ad-Din Zengi]] ([[1144]]); el darrer sultà principal seljúcida de l'Iran fou eliminat el [[1192]] per una coalició entre Ildegízides, el [[Khwarizmshah]] [[Muhammad de Khwarizm]] i el califa. No obstant els atabegs no van agafar en general el títol de sultà, i van conservar el seu propi, que ara es podia considerar equivalent a sultà o príncep territorial.
 
Al [[Fars]] els [[Salghúrides]] van eliminar als atabegs locals i van portar el títol d'atabegs tot i que no hi havia cap sultà en custodia. La dinastia més coneguda d'atabegs és la dels zengites de Mossul degut a l'obra d'[[Ibn al-Athir]]. La l'[[Atabegs de Luristan|darrera dinastia d'atabeg]] va sorgir al Luristan al {{segle |XIII}} però era un títol que no tenia origen previ en la funció d'atabeg.
 
Els ''khwarizmshah'' van donar atabegs als seus fills menors que no tenien autoritat sobre cap territori. Més endavant apareix com a títol honorífic i com a designació dels turos dels prínceps als estats mongols o turcomongols. Fins i tot apareixen atabegs a [[Geòrgia]]. Hi va haver atabegs amb els aiúbides però fou poc utilitzat a [[Egipte]] i [[Damasc]], però si que ho fou al [[Iemen]] i a [[Alep]] durant les minories dels prínceps. Per la via d'Alep va arribar als mamelucs egipcis on el fundador de la dinastia Aybak va portar el títol no com a tutor sinó com a marit de la viudavídua i hereva d'[[al-Salih Ayyub]], Shadjarat al-Durr. El títol, generalment sense poder, va subsistir fins al final de la dinastia
 
El càrrec ja no apareix sota els otomans.