Haydar Tura: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
m Canvis menors, neteja, replaced: la plaça de → la posició de, Va succeir al → Va succeir el AWB
Línia 3:
Va succeir al seu pare [[Xah Murad]] el [[13 de desembre]] de [[1799]] cridat per Kushbegi Utkhur, visir i governador de Bukharà, que el va fer venir de [[Karshi]] on era governador. Les relacions amb el seu pare darrerament havien estat complicades i es van revoltar els germans de Xah Murad, Umar Biy, Mahmud Biy i Fazil Byi, reclamant el tron, que van entrar a Bukharà i es van establir a la plaça de Righistan, a l'altre costat de la porta de la ciutadella, en la qual diversos amirs sospitosos foren empresonats i es va posar en estat de defensa. Els ciutadans van rebre l'orde d'atacar les forces d'Umar i saquejar els seus béns; com que ho van fer els rebels van fugir per la porta de Samarcanda i es van retirar a [[Miankal]]. Les seves cases a Bukharà foren saquejades i a les dones i fills d'Umar se'ls va prendre la roba i se'ls va deixar despullats.
 
Haydar va entrar llavors a palau als tres dies de la mort del pare i després de les pregàries de costum va rebre el jurament de fidelitat dels subdits. Utkhur Kushbegi va conservar el càrrec de visir i el seu fill Muhammad Hakim fou nomenat governador de Karshi; els germans d'Haydar, Nasr al-Din i Muhammad Husayn foren nomenats governadors de [[Merv]] i de [[Samarcanda]]. Umar i els seus germans conservaven Miankal, Penjenbeh i Ketteh Kurgan i se'ls va unir Khoja Keye, governador de [[Kermineh]]. Haydar va marxar contra ells i els va derrotar; un miler de presoners de [[Beylik de Xahr-i Sabz|Xahr-i Sabz]] foren executats. Umar i Fazil amb els seus fills foren capturats en un llogaret i executats; Mahmud va poder escapar a Khokand i Khoja Keya a Shahr-i Sabz. Després d'això Haydar va retornar a Bukharà. Poc després el seu germà Muhammad Husayn de Samarcanda fou acusat de donar suport als rebels de Xahr-i Sabz i de l[[Khanat de Kokand]] i fou deposat del seu govern que fou donat a un persa anomenat Dewlet Kushbegi. Haydar va donar una pensió al seu germà i el va mantenir sota vigilància.
 
Després va empresonar i executar als fills d'Hajj Muhammad Khan, antic governant de Merv, i dels seus parents Kerim Khan i Bairam Ali Khan; un total de dotze prínceps foren degollats. Les vídues i els infants foren regalats. Mai es va saber de quin crim estaven acusats. Aquestes execucions van alarmar a Nasr al-Din que va abandonar el seu govern de Merv i se'n va anar amb la seva família cap a [[Meshed]]. El xa li va concedir una pensió i li va donar el títol d'Amir Din Nasr Mur<ref> durant anys va visitar anualment Teheran; més tard el [[1839]] estava a [[Constantinoble]] i a l'any següent a [[Rússia]] </ref>
 
Va fer front a la revolta dels ketais i els quiptxaqs,<ref> aquesta rebel·lió esta considerada una reacció dels uzbeks contra les mesures centralitzadores iniciades tímidament pels [[Mangit|mangitsmangit]] s</ref> que van tenir el suport de la confederació dels keneges<ref>Aquesta confederació estava formada per diverses tribus, destacant les tribus uzbekes oposades a l'emir; la tribu dels keneges era una de les tribus que donava nom a la confederació</ref> que governava a Xahr-i Sabz, el ''beklik'' de la qual es va fer independent i ho va restar fins a 1855-1856.
 
Després va atacar [[Ura Tepe]] (1804) encara que el seu governador es va sotmetre i es va presentar amb valuosos regals, però fou entregat a algun personatge que tenia alguna qüestió personal contra ell i que el va matar. Kalibek fill d'Utkhur Kushbegi, fou nomenat governador d'Ura Tepe i el país fins a [[Khodjend]] i [[Taixkent]] fou posat sota autoritat de Bukharà. El mateix any Haydar es va casar amb una filla del príncep dels keneges de [[Beylik de Xahr-i Sabz|Xahr-i Sabz]].
 
Per aquest temps Haydar va enviar una ambaixada a [[Sant Petersburg]] de la que formava part l'historiador Abd al-Karim (Abdul Kerim); va retornar via [[Moscou]], [[Àstrakhan]] i [[Khivà]]. En el seu camí l'ambaixada va saber que el khan de Khivà planejava una ràtzia a Bukharà que efectivament es va portar a terme el [[1806]] i en ella quequal es va fer un considerable botí de bestiar. Muhammad Niyaz fou enviat des de Bukharà contra els invasors i després de diverses escaramusses l'exèrcit de Khivà fou derrotat i el khan Iltazar Inaq ibn Iwaz Inaq Biy (1804–1806) es va ofegar al creuar l'[[Amudarià|Oxus]]. Els bukharians es van fer amb un important tresor. Al seu retorn a Bukharà l'exèrcit vencedor anava acompanyat dels presoners, que foren perdonats i alliberats. Els bukharians van establir com a governador de Khivà al germà del khan mort, Kutli Murad Beg amb títol d{{'}}''Inak'', però al cap de poques setmanes el poble de Khivà el va proclamar khan. Va escriure a l'emir de Bukharà dient que havia estat per la força i que volia tenir Khivà com a delegat de Bukharà. La treva entre els dos estats va subsistir. Els únics conflictes foren alguns atacs de nòmades turcmans a les caravanes bukharianes.
 
El 1820 va visitar el país la missió russa dirigida per Negri, acompanyat del baró Meyendorf, en resposta a la petició d'una ambaixada enviada per Bukharà el 1816. La missió anava escortada per un grup de cosacs i va sortir d'[[Orenburg]] l'octubre de 1820. La seva entrada a Bukhara fou el [[20 de desembre]] de [[1820]]. Es va produir un intercanvi de regals. Els russos van calcular que llavors el khan tenia uns 45 anys.
 
[[Merv]] va passar al [[khanat de Khivà]] el [[1823]]. Cap al final del seu regnat els afganesos van recuperar les regions al sud de l'[[Amudarià]] (Oxus) com [[Balkh]] i [[Kunduz]].
Línia 21:
Haydar Tura Khan es va posar malalt després d'una visita a Karshi al seu fill Nasrullah, i va morir just arribar a Bukharà el [[6 d'octubre]] de [[1826]], i el va succeir el seu fill [[Mir Muhammad Husayn]].
 
== Referències ==
{{referències|2}}
 
== Bibliografia ==
* {{Histmong}}
*Pre-tsarist and tsarist Central Asia: communal commitment and political order in change, per Paul Georg Geiss. Visualització parcial a [http://books.google.cat/books?id=DQxd23jK1R8C&pg=PA127&lpg=PA127&dq=Daniyal+Biy+Bukhara&source=bl&ots=FPPpC3IUga&sig=YB0z9yrypdLCgbF-X0pcwj_8VYM&hl=ca&ei=0OrDTKfvOMXI4gbC-6i6Aw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6&ved=0CCwQ6AEwBQ#v=onepage&q=Daniyal%20Biy%20Bukhara&f=false Google Llibres]
* [[Enciclopèdia de l'Islam]], VI, 403-404
{{Autoritat}}