La '''''khutba''''' (en—en [[àrab]] {{lang-ar|'''خطبة'''}} , ''ẖuṭba'')— és el [[sermó]] del ''[[khatib]],'' que el fa a l'oració del divendres abans delde l'[[pregàriaPregària salat|salatoració]] del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, [[Festa del sacrifici|Al-Id al-Kabir]] i [[Id al-Fitr]]. És costum pronunciar la ''khutba'' en la llengua local, a diferència de la pregària, que habitualment és en àrab.
En la pregària a favor dels fidels (''duaduà li-l-muminín'') dins de la ''khutba'' es va agafar el costum que s'arrossegava de les oracions des del [[segle V aC]]<ref> segons consta a papirs arameus a [[Elefantina]] </ref> d'anomenar al sobirà al poder; el nom esmentat a la pregària tradicionalment servia per determinar la lleialtat o l'orientació política de l'[[imam]] o de l'autoritat política; encara que esmentar el nom no era obligatori, el suprimir el nom simbolitzava desconèixer-lo; en els llocs on els musulmans viuen sota govern no islàmic no s'ha d'esmentar al sobirà.
