Himne: diferència entre les revisions

Els grecs perfeccionaren l'himne amb els ritmes de la poesia i amb els encants de la música. Tenien molts tipus d'himnes: l'invocatiu, el llaudatiu, l'admiratiu, el votiu, el teogònic i el filosòfic. Els himnes d'[[Orfeu]] pertanyen al gènere invocatiu. En compongueren també de diferents gèneres [[Homer]], [[Cleantes (filòsof)|Cleante]], [[Cal·límac de Cirene|Cal·límac]], [[Teòcrit de Siracusa|Teòcrit]], [[Anacreont]], [[Tirteu]], [[Safo de Lesbos]], [[Simònides de Ceos|Simònides]], [[Píndar]] i d'altres. Els [[cor (música)|cors]] de la [[tragèdia grega]] no eren sinó himnes o invocacions.

 

 

A Orient, al tabernacle de Jahvè ressonaren per primer cop les al·leluies compostes pels legisladors, els sacerdots i els reis. Aquests càntics referien i celebraren la grandesa de la deïtat, el seu poder, la seva justícia, la seva immensitat i la seva saviesa infinita.