Àrab: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - l'estàndard ja + l'estàndard, ja
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 264:
 
Amb la caiguda d'[[Al-Àndalus]] i de les potències àrabs d'Orient (Bagdad, el Caire), que seran substituïdes per l'[[imperi Otomà|Imperi otomà]], la literatura àrab entra en una etapa de decadència, amb una producció molt menor i d'escassa originalitat comparada amb l'esplendor dels segles anteriors.
Entre mitjans del [[segle XIX]] i principis del [[segle XX|XX]], segons les zones, el món àrab, i amb aquest la seva literatura, entren en el procés de revifament anomenat ''[[Nahda|]]''Nahda'']] ('Renaixement'). La literatura àrab contemporània es desmarca dels models clàssics i incorpora profusió gèneres com la novel·la o el relat breu i, en menor mesura, el teatre. La poesia continua sent, com en època clàssica, el gènere més conreat.
 
L'eclosió del [[nacionalisme àrab]] a mitjan segle XX i fins als anys setanta serveix d'esperó al desenvolupament literari. Per zones, és [[Egipte]] el país que més escriptors ha donat a la literatura àrab contemporània (d'allí era el premi Nobel [[Naguib Mahfuz]]), seguit de [[Líban]], [[Síria]], [[Palestina]] i l'[[Iraq]]. Un aforisme cèlebre declarava que «l'Egipte escriu, el Líban publica i l'Iraq llegeix». En el canvi de segle aquesta sentència ja no és vàlida, ja que si Egipte segueix tenint la major producció i el Líban continua sent la seu de les més prestigioses editorials àrabs, la destrucció de l'Iraq entre la [[Guerra del Golf]] i la invasió de 2003 va acabar amb la que potser era la societat àrab de major nivell cultural.