|
=== Zona exterior ===
Les campanyes més recents realitzades des de l'any 1982 per Antonio Moro<ref>MORO, A. ''Memòries campanyes 1982-87-88'', ''Servei d'Arquitectura. Revisió Plantes Puig i Cadafalch'', [[Revista Terme]] núm. 2, p. 42-54.</ref> es van centrar a la zona exterior de l'actual recinte monumental, al carrer de la Rectoria i la plaça del Rector Homs. Aquestes actuacions, junt amb la campanya efectuada per Salvador Alavedra, van documentar sectors de [[necròpolis]] amb una àmplia cronologia. A la zona de la plaça del Rector Homs es posaren al descobert (1959) unes 10 sepultures amb ''[[Tègula i ímbrex|tegulae]]'' a doble vessant, datades com a anteriors al segle III d.CdC. Al carrer de la Rectoria, Moro localitzà una sepultura amb ''tegulae'' a doble vessant, orientada al nord, amb [[Aixovar funerari|aixovar]] molt senzill (una agulla de bronze amb cap poligonal), associada amb ceràmica comuna romana.<ref>MORO, A. ''Memòria de la campanya d'excavacions arqueològiques a la Plaça del Rector Homs (Terrassa, Vallès Occidental)''. Mem. núm. 105, 1988</ref> També en aquesta zona es localitzaren dues sepultures més amb lloses, una de les quals és datada en un moment posterior al segle V. Respecte a la resta d'estructures localitzades durant les darreres campanyes, cal destacar una sitja amb materials del segle II a.C. (de [[ceràmica campaniana]], i un fragment d'[[Ceràmica àtica|àtica]]) i tres sitges més, amb materials corresponents al segle I d.C., possiblement relacionades amb l'existència de la vil·la. Aquestes darreres estructures, excavades al carrer de la Rectoria, han aparegut junt amb vuit sitges medievals, amb ceràmica grisa, corresponents als segles XI-XII. En darrer lloc, cal destacar les troballes [[Epigrafia|epigràfiques]] i d'elements constructius aïllats, reutilitzats en el conjunt arquitectònic. Un pedestal en honor d'[[Antoninus Pius]] (CIl II 4494) i la inscripció dedicada a Quint Granni Optat,<ref>{{ref-llibre|cognom=Alvarez|nom=Aureli|títol=Epigrafia romana de Terrassa|lloc=[Barcelona]|editorial=Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Lletres, Dept. de Filologia Clàssica|any=1981|isbn=978-8460025009|url=https://books.google.cat/books?id=nMVKh-MqP5kC&pg=PA24&lpg=PA24&dq=Quint+Grani+Optat&source=bl&ots=rujCxInYe6&sig=FMXUUvBaA1wq6kzwSc55yMgJQA4&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiB04Smi8rJAhWD1hQKHRL8B-cQ6AEINTAD#v=onepage&q=Quint%20Grani%20Optat&f=false|consulta=7 desembre 2015|coautors=Georges Fabre, Marc Mayer, Isabel Rodà}}</ref> fill de Quint, de la tribu Galèria, [[duumvir]] d'Ègara, tribú militar, per la seva esposa Grànnia Antusa (CIL 4495), corresponen als, fins ara, únics testimonis epigràfics que referencien l'existència del municipi romà d'[[Ègara]].<ref>{{ref-web|url=http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=0&consulta=&codi=3319|consulta=29 novembre 2015|títol=Conjunt Arqueològic de Sant Pere d'Ègara|obra=Inventari arquitectònic de la Generalitat de Catalunya|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref>
== Vegeu també ==
|
