Obre el menú principal

Canvis

4 octets eliminats ,  fa 3 anys
m
Corregit: - l'any 480 a. C. + l'any 480 aC.
La teoria gramatical ha evolucionat a través de l'ús i la divisió de les poblacions humanes. Les regles sobre l'ús del llenguatge van aparèixer amb l'adveniment de l'escriptura.
 
Les primeres gramàtiques sistemàtiques sorgiren a l'[[Edat del ferro en el subcontinent indi]], amb [[Iaska]] ([[segle VI aC]]), [[Pāṇini]] ([[segle IV aC]]) i els seus comentaristes [[Pingala]] (c. 200 aC), [[Katyayana]] i [[Patanjali]] ([[segle II aC]]). La gramàtica més antiga que es coneix és l'''[[Astadhiaia]]'', un estudi sobre el [[sànscrit]], escrit per [[Pànini]] també inventor dels panes, cap a l'any 480 a. C aC.
 
A Occident, la gramàtica va sorgir com una disciplina a l'[[Hel·lenisme (neoclassicisme)|hel·lenisme]] al [[segle III aC]] en endavant, amb autors com [[Rià]] i [[Aristarc de Samotràcia]]. Es considera que la "''[[Tékhne Grammatiké]]''" ({{lang|grc|Τέχνη Γραμματική}}), atribuïda a [[Dionís Trax]] (c. 100 aC), és la primera gramàtica, en termes moderns, escrita sobre una llengua europea.<ref name=robinsen>{{ref-web|url=http://books.google.cat/books?id=aAWd_6G_7J8C&dq=tekhne+grammatike&hl=ca&source=gbs_navlinks_s| editor= Pierre Swiggers, Alfons Wouters |títol= Ancient grammar: content and context |editor=Peeters|any= 1996|capítol= The initial section of the Tékhnē Grammatikē|autor= Robins, Robert Henry|pàgines=3-16 }}</ref> La [[gramàtica llatina]] es va desenvolupar seguint models grecs al [[segle I aC]], mercès a l'obra d'autors com [[Orbili Pupil]], [[Palemnó]], [[Marc Valeri Probe]], [[Verri Flac]] i [[Aemilius Asper]]. D'altra banda, l'''[[Ars Grammatica]]'' d'[[Eli Donat]] (segle IV) va ser dominant en els estudis gramaticals durant l'[[Edat mitjana]].
1.115.028

modificacions