Robert Stewart (vescomte de Castlereagh): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - per així dir-ho, s'en ha anat". + per dir-ho així, se n'ha anat".
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 8:
 
== Biografia ==
Stewart va néixer a [[Dublín]], fill de Robert Stewart, un prominent terratinent irlandès que va ser membre del Parlament anglès, sent nomenat marquès de Londonderry el [[1816|1816.]]. La seva mare va morir quan ell tenia un any, i el seu pare es va tornar a casar.
 
Com a ministre d'Exteriors britànic, des de 1812, va ser fonamental per a la gestió de la coalició que va derrotar a [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]] i va ser el principal diplomàtic britànic al [[Congrés de Viena|Congrés de Viena.]]. Castlereagh va ser també capdavanter de la Cambra dels comuns britànica durant el govern de Robert Jenkinson des de 1812 fins a la seva mort (per suïcidi a l'agost de 1822). Al principi de la seva carrera, com a Cap de la Secretaria d'Irlanda, es va veure involucrat en la sufocació de la [[rebel·lió irlandesa de 1798]] i va ser fonamental en l'obtenció de l'aprovació de la polèmica [[Acta d'Unió (1800)|Llei irlandesa de la Unió de 1800]].
 
Al morir el seu pare el 1821, ell el va succeir com a marquès de Londonderry de la noblesa irlandesa; no obstant això, va seguir ocupant un escó anglès. L'any següent, va començar a patir de [[Trastorn delirant|paranoia]] i crisis nervioses, probablement produïdes pels atacs de gota. Londonderry va començar a descurar les seves obligacions polítiques; ell mateix va dir "La meva ment, per dir-ho així, se n'ha anat". Es va retirar a la seva casa de camp al comtat de Kent; i de fet, l'agost d'aquest any va tenir una audiència amb el rei en la que es va mostrar mentalment pertorbat.